- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
S. XVI- Davant els atacs berberiscs, es construeixen la torre del Gerro, de l'Almadrava, de l'Aiguadolç i del Fortí. Es fortifica el Castell i la vila. Es funda el convent franciscà de S. Antoni.
 ,
1580- Després del seu captiveri a Alger, desembarca al port de Dénia D. Miguel de Cervantes.
 ,
Febrer de 1599- Arriba a Dénia el rei Feli III i s'hostatja al Palau del Castell, on l'ha de rebre la seva futura esposa Margarida d'Austria, durant uns dies es viuen festes solemnes les quals son immortalitzades per Lope de Vega en el seu llibre “Fiestas de Dénia”.
 ,
1604- Felip III torna a Dénia en motiu de la fundació del Convent de les Agustines.
 ,
1609- Es decreta l'expulsió dels moriscs, pel port de Dénia isqueren el primer transport més de 6.000 d'ells.
 ,
1612- Dénia reb el títol de ciutat.
 ,
18 d'Agost de 1705- Arriba al port de Dénia amb l'esquadra aliada el General maulet Joan Baptista Basset per lluitar contra les tropes borbòniques. L'Archiduc Carles d'Austria és proclamat aquest mateix dia rei, sent la primera ciutat que ho fa. Després de patir 3 setges, en Novembre de 1708, Dénia cau en mans de les tropes borbòniques quedant devastada i amb sols 36 veïns.
 ,
1804- Carles IV incorpora el port, terme i ciutat a la corona reial.
 ,
1812- Guerra del francés, 500 soldats francesos ocupen Dénia.
 ,
1813- Les tropes espanyoles obrin cinc bretxes al Castell i rendeixen els francesos.
 ,
Mitjan segle XIX- Es consolida l'exportació de la pansa moscatell i Dénia viu una època d'esplendor i prosperitat que durarà fins ben entrat el s. XX. Companyies angleses obrin negoci i les navilieres obrin línies cap a Liverpool, Londres, Guernesey o Southampton.
 ,
1867- El mestre d'obres Patricio Ferrándiz enderroca les muralles i projecta l'urbanisme d'una ciutat en clara expansió.
 ,
1869- S'edifica el Teatre Principal, avui desaparegut.
 ,
1884- , S'inaugura l'Estació del Nord.
 ,
1888- S'inaugura la fàbrica del gas (Anglo-Spanish Gas) per l'enlluernament públic (sols Madrid, Barcelona i València en disposen en aquells moments)
 ,
Durant l’últim terç del segle XX, la construcció desaforada lligada al turisme de masses trenca la diversitat econòmica de la ciutat (agricultura, ramaderia, fàbriques...) però, sobretot, fereix de mort el seu patrimoni natural i arquitectònic, molt d’ell irrecuperable en favor del formigó i els seus afins la immobiliària, la restauració, els serveis i l’oci.