Temàtica:
Ubicació:
La dictadura franquista va arrasar la pulsió associacionista i comunitària dels barcelonins. Per fer-nos-en una idea, les dades següents ho expliquen tot: de 1920 a 1930 s’inscriuen 2.264 entitats al registre del Govern Civil de Barcelona, una urbs de 710.335 habitants. El 1966, en plena dictadura franquista, la població s’havia doblat (1.557.863), però al registre només consten unes 300 associacions. Històricament, a Barcelona ha predominat l’associacionisme polític, musical, esportiu, d’esbarjo, de socors mutu, les cooperatives i els ateneus. Amb l’ensulsiada del moviment obrer organitzat, les cooperatives i el moviment ateneista gairebé van desaparèixer, però avui hom malda per recuperar-les. Un bon exemple d’aquell esperit adaptat a les noves necessitats són les cooperatives de consum agroecològic, entre les quals destaquen les vinculades a Germinal i les de la Xarxa de Consum Solidari. D’altra banda, la Federació d’Ateneus de Catalunya, situada a la plaça Víctor Balaguer (Ciutat Vella), agrupa una pila d’entitats socioculturals del país d’arrel ateneista. La Federació té en marxa el Projecte Turisme Ateneístic, que es proposa conèixer el país i la ciutat de Barcelona a través de la gastronomia, la cultura popular i el lleure que ofereixen els ateneus federats.
Les associacions de veïns, que han travessat una etapa de crisi en els últims anys, s’apleguen a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva capçalera és Carrer, una publicació de gran qualitat. Aglutina 104 associacions veïnals de la ciutat, cosa que, segons el seu president, Jordi Bonet, li dóna una gran força potencial que cal estructurar. Segons Bonet, un dels reptes de la FAVB és “crear teixit associatiu ric i reivindicatiu” ja que “gran part del sentiment de pertinença als barris va sorgir precisament de la reivindicació”. Per al president, “el model de participació a Barcelona ha estat un fracàs, perquè s’ha entès com una legitimació de les polítiques públiques en comptes d’una forma d’apoderament de la ciutadania”. Alhora, la FAVB és crítica amb el model de ciutat, enfocat excessivament cap al turisme.
,
Centres Cívics de Barcelona
http://www.bcn.cat/centrescivics
,
Un dels patrimonis socials de futur de Barcelona són les associacions educatives d’infants i joves, ja sigui d’esplais o d’escoltes. Pel que fa als primers, s’agrupen en tres grans federacions segons filosofia i sensibilitat religiosa: Esplais Catalans, laics i progressistes, la Federació Catalana d’Esplais i el Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Les associacions d’escoltes barcelonines s’integren gairebé totes dins dels Escoltes Catalans (laics), els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, de tendència cristiana, i Acció Escolta, progressistes i laics.
Altres associacions i organs de renom d’àmbit barcelonès són el Consell de la Joventut de Barcelona, el Club d’Amics de la UNESCO de Barcelona, el Col·lectiu Gai de Barcelona, la Taula de Comunicació, les agrupacions de l’hotel d’entitats del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i l’Escola de la Dona.
El 15 de maig de 2011 ha suposat una mobilització històrica que ha revifat com mai els moviments socials de la ciutat. Durant les nombroses acampades, les places barcelonines s’han convertit en un laboratori de democràcia, en una escola d’activisme i en un focus de sensibilització rellevant. El seu esperit rebel, d’indignació i protesta ha anat de la mà del diàleg, del respecte a la diversitat i de la creació de propostes. Tot en un marc pacífic que ha dotat el 15-M de la simpatia de la majoria de la ciutadania.
