Temàtica:
Ubicació:
De la cultura àrab gairebé no queden vestigis, síquis i depòsits d’aigua que més envant situarem, encara que sí en trobem de la talaiòtica. Molts d’aquests indrets es torben dins antigues possessions privades i no es poden visitar però es divisen les seves restes des de el Puig de sa Moneda. Fou l’arqueóleg nordamericà William Waldren qui els trobà durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat i avui es segueixen les tasques arqueològiques sota la direcció dels Sr. D. Guillem Rosselló Bordoy. El període talaiótic es situa entre els anys 1400 i 123 aC i el talaiot és una construcció ciclòpia de tipologia variada i dedicada a usos diversos. Als voltants de l'any 1000 aC apareixen els poblats, grans conjunts que poden englobar diversos talaiots i moltes estances. Datats entorn a l'any 800 aC trobem els primers objectes de ferro i ceràmica púnica, la qual cosa indica una relació amb les cultures mediterrànies avançades més properes. Restes arqueològiques. Agafant la carretera que duu cap a Banyalbufar, a la dreta, girant cap a un recinte urbanístic, pugem al Puig de sa Moneda. Aquest puig està obert al públic i és on es troba un dels miradors fet per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, una torre d’estil neoàreb que no es conserva en molt bones condicions. Des de aquí, donant l’esquena a la mar, a l’esquerra es divisa es poblat talayòtic de Son Oleza i Son Ferrandell: quatre talayots, un d’ells conserva la seva estructura gràcies a la força del dintell de l’entrada. Agafant el camí cap al Port de Valldemossa, a la carretera de Valldemossa a Banyalbufar i girant a la dreta, Son Mas. Les cases de la possessió, a la dreta, amb la seva torre de defensa del 1500, es conserven en molt bon estat i són un marevallos exemple arquitectònic. Abans d’arribar a les cases es troben les restes del santuari talayòtic dins un camp d’oliveres des d’on es pot gaudir de les vistes de la taula de sacrificis, actualment en restauració. Son Matge, en canvi, està situat a la carretera que va de Palma a Valldemossa, on actualment hi ha un penyal que forma una cova, just començant sa pujada a l’esquerra, devora el torrent. A aquest indret es localitzaba el lloc d’enterrament, s’hi han trobat restes antropomòrfics i objectes de culte com collars, anells, agafadors de cabells, espases, recipients amb restes de menjar i escultures, la famosa Dama de Son Matge, una petita estàtua femenina de pedra que a l’actualitat es troba al Muesu de Mallorca, Ciutat. , , , ,
,
El casc urbà de Valldemossa es divideix en la part antiga i la moderna, l’antiga està formada per la Cartoixa i Alt Son Lliure on es troba l’Església d’arrels romàniques de Sant Bartomeu, abans Santa Maria de Valldemossa. Però comencem pel que és considera la part més important del poble: La Cartoixa. Fou Martí l’Humà qui cedí les terres de Valldemossa als monjos cartoixos. Així doncs, entorn a a l’any 1399 els cartoixos s’instal·laren a Valldemossa i construïren de la pedra del Penyal de l’Obra, del camí de Sa Comuna, el seu monestir. A l’actualitat es conserven pocs vestigis de la primera etapa de construcció: l’emparedat, un dintell de pedra del carreró que baixa des de l’església de la Cartoixa a l’entrada del palau del rei Sanxo, l’estructura d’entrada a l’apotecaria dels monjos, situat a l’actual plaça Rubén Dario i on hi tenie el seu hort de plantes medicinals i part del mur de la façana del Carrer Jovellanos, davant del número 11. La segona etapa constructiva es donà durant el segle XVIII. Es començà a construir l’església, encara en construcció, destacant el campanari recobert de rajoles blaves. L’any 1835 amb la desamortització de Mendizábal els cartoixos foren trets del poble i les cel·les són des de llavors ençà deu, unes de domini privat i altres de l’Ajuntament, són les que alberguen el Museu Municipal, la biblioteca Cervantina o dependències. La cel·la és una estructura espacial de dos pisos amb jardí i vistes meravellosas. Cal remarcar que davall les cel·les s’ha trobat un passadís que recorre subterràniament tota la cartoixa.
Els actuals jardins de La Cartoixa on trobem el bust escultòric en bronze de l’ Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i el del pintor Santiago Russinyol, autor de Mallorca. L’Illa de la Calma, fou durant el segle XIX la finca dels Bonsoms els quals gaudiren de la propietat dels jardins i de sis cel·les. Dins els jardins veiem una casa, actualment l’ Ajuntament, que era l’antiga casa del chofer del Sr. Isidre Bonsoms i Sicart. Darrera els Jardins de Sa Cartoixa es situa Son Mossenya, antigament anomenat Son Tomàs, finca privada aferrada a la part nord de La Cartoixa i on hi han passat temporades personalitats il·lustres com Santiago Russinyol, Antoni Maura o Jorge Luis Borges. Ens trobem al camí de Sa Comuna. Seguint el camí, més envant, a la dreta, es Molí des Vent de Son Tomàs, que fou del padrí de Sa Beateta Catalina Tomàs, l'única santa valldemossina que visqué durant el segle XVI, a continuació passem l’aqueducte de Son Mossenya del segle XIV que duia aigua als cartoixos des de la Font de na Llambies. Aquest camí montanyós és el que ens duu a Esporles i per on es toba l’antic pou de neu de Valldemossa, la qual es conservava entre fulles de càrritx, el cementiri dels Apestats que durant el segle XVII foren tres a Valldemossa (els altres dos són a Sa Beurada de Son Gual i a Son Calafat), i el penyal de l’Obra darrera del qual es situa un altre molí de vent amb una petita capelleta dedicada a la Beateta.
,
Tornant al centre del poble, a la ja mencionada plaça Rubén Dario trobem l’entrada al palau del Rei Sanxo de principis del segle XIV i on encara es conserva a la porta un meravellós relleu de Sant Bru. El palau és actualment de domini privat i ja no conserva vestigis de la seva construcció original. A més i mirant la façana del palau cap a l’esquerra veiem una torre de defensa, construccions molt comunes durant el segle XVI en front de la defensa pels continus atacs dels àrabs. A Son Marroig i a Son Gual, finques latifundistes, també es conserven torres de defensa. Cal remarcar que a l’actual Miranda, mirador de la Cartoixa era l’antiga entrada de Palma al monestir i lloc on esperaven les dones i la gent a la que no sa li permetia l’entrada. També és coneguda com la porta de l’Infern. Des de la Miranda es pot gaudir de les vistes del poble: baixant el cap, les antigues terres de cultiu dels monjos amb cinc basses d’aigua, a la dreta, la vinya de moscatell, pujant la vista cap a la dreta, les muntanyes de na Fàtima i Sa Bombarda, que formen l’escut del poble.
Una altre plaça cèntrica, al costat de La Cartoixa, és la de Ramon Llull on hi havia a l’època dels cartoixos un aquedute que duia aigua de sa Font de na Mas i on s’unia amb la de na Llambies al mateix monestir. Encara ara es distribueix l’aigua de les fonts naturals al poble, si un es fixa bé, hi ha unes escales de pedra volades a la plaça que donen a un dipòsit, cada veïnat té una clau amb la que tapa o , obri el forat de distribució que li correspón i segons un horaris establerts, aquesta aigua serveix per regar la terra. A més, pujant pel carrer Chopin, tot recta i a l’esquerra pel carrer Rei Sanxo, localitzem la creu de pedra del segle XV de la qual cal destacar la seva iconografia, i en front el bebedor o la font de les rentadores amb aigua de na Mas. Al mateix carrer Chopin es situaba l’antiga tafona d’oli, de la qual no es conserven restes. Passejant pel carrer Vell, al nº1 trobem la casa de Cas Sabater Coix, casa típica del segle XVI amb escut religiós al dintell de la porta. Al carrer de la Rosa nº 35 trobem la posada dels senyors de Can Ferrandell, nobles del poble, del 1611. Pujant pel mateix carrer, un altre punt de distribució d’aigua (en front del nº 16) que comparteixen els veïnats valldemossins. Al costat, cases de Son Roqueta, antigament Son Mas, amb escut de 1590 i dos caps en relleu als costats de la façana, aquestes cases són les de l’antiga possessió que incloïa sa Font de na Mas. Aquesta font és encara la més dotada de Valldemossa i es troba molt a prop de s’Escola Nova i de l’ antiga possessió de Son Gual, propietat del que fou capità (o batlle) del poble de la família Gual Desmur. Cal tenir en compte que cada possessió tenia la seva representació al poble, es a dir la posada que s’utilitzava com a punt de distribució i venta dels productes de la finca. Es per això que els noms de les possessions o finques es repeteix al casc urbà.
Els vestigis àrabs es troben situats a la bifurcació entre el carrer Uetam i el de la Rosa, a una endinsada, l’investigador Nicolau Canyellas Serrano ha trobat restes de l’antiga bassa que distribuïa l’aigua dins del poble. Cal tenir en compte que l’èpca àreb fou gaire bé anulada de l’història de les illes amb la Conquesta dels cristians. Davall d’aquest aljub s’han trobat síquis de la font de na Mas.
Més avall, la plaça de la Constitució on es troba l’edifici de l’antic Ajuntament, avui biblioteca, i seguint la costa, l’església de Sant Bartomeu. Ens endinsam a l’antic casc urbà d’Alt Son Lliure pel que s’entrava des del camí de Ses Roques Llises pel que s’entrava des de Palma. , A més, al carrer de sa Rectoria és on nasqué la Beateta: l’escultura de Santa Catalina nina fou feta per l’escultor Horacio de Eguía, i al número 3, la Caseta de la Beata que convertida en capelleta conté un reliquiari de la seva carn ja que és on va nèixer. Al final d’aquest carrer es conserva una façana amb pintures vermelles (òxid de ferro), quatre escenes pageses datades al segle XVII. Girant a l’esquerra ens trobem amb la plaça de Na Búger on es troba la font amb el mateix nom, i baixant pel carrer de la Constitució ens endinsem al que fou el nucli urbà de Valldemossa, les antigues cases d’Alt Son Lliure, a prop del fossaret de l’església de Sant Bartomeu. Les cases formen petits llogarets o grups distribuïts per carrerons, cal remarcar que les plantes i flors que es pengen actualment a les façanes és una costum contemporània.
Deixant Alt Son Lliure pel Camí de ses Roques Llises, hi ha una font amb aigua d’una vena de na Mas. Aquesta font està dedicada a la Beateta perquè fou un dels llocs on Sant Antoni se li aparegué. A més, les cases d’Alt Son Lliure, foren les de la família de Catalina Homar, amiga de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Les teules pintades són també part del patrimoni cultural de Valldemossa des del segle XVII. ,Motius geomètrics, antropològics i religiosos de òxid de ferro al carrer de la Plaça número 3, a la Plaça Gallard (on durant el segle XVI estava ple de moreres perquè els cucs fessin seda).
