Història d'Ogassa

El municipi d’Ogassa està constituït per 5 veïnats: Surroca de Baix (alt. 950 m) i el Prat del Pinter, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Santa Maria de Vidabona i Sant Julià de Saltor. Actualment Ogassa té uns 250 habitants. Història i activitat econòmica. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l'any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l'any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926). Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella.