Temàtica:
Ubicació:
Al centre de la població hi ha l’església de Sant Miquel de Prats. Malgrat que la primera notícia documentada data de 1312, l’edifici actual representa una de les poques mostres arquitectòniques del gòtic a Andorra i és el resultat de les reformes que es van fer cap a final del s. XIII sobre una antiga església romànica. Consta d’una nau rectangular amb un absis semicircular i, a causa de la inclinació del terreny, gran part dels murs laterals (amb un gruix d’un metre d’amplada) i de l’absis queda soterrada. En la construcció hi ha arcs de mig punt (els de l’absis) i apuntats, i un campanar en forma d’espadanya corona el conjunt. Antigament, tal com mostra una fotografia de 1932, hi havia un retaule gòtic dedicat al seu patró pintat per Miquel Ramells, el Mestre de Canillo. La predel•la del retaule, però, s’ha restaurat i forma part de la col•lecció de Crèdit Andorrà. Actualment, un altre retaule de factura moderna substitueix l’original. Un altre element molt destacat d’aquesta població és la creu dels Set Braços, la qual es troba al camí que va de Canillo a Prats. Va ser construïda el segle XVI i és d’estil gòtic, com les altres del Principat. Inicialment posseïa set braços, segons es diu, un per cada una de les set cases que en aquella època hi havia a Prats. Ara, però, n’hi falta un. L’original es pot visitar al vestíbul de la Casa Comuna de Canillo. D’altra banda, no podem oblidar els gravats rupestres del roc de les Bruixes, amb motius realitzats, la majoria, per comunitats agrícoles i ramaderes entre el neolític i l’edat de ferro, alguns, però, també podrien pertànyer a les darreres etapes del paleolític o de l’epipaleolític. Es creu que els gravats van ser fets amb el tall d’una destral i dibuixen formes com ara triangles i sagetes i d’altres que recorden signes d’alfabets prellatins. Aquest roc assenyala un lloc sagrat on, possiblement, es feien ritus i cerimònies.
