Ubicació:
Canillo sempre ha estat una parròquia molt lligada a la cultura agrícola i ramadera. Cada casa pairal tenia els seus trets distintius sobre l’activitat que desenvolupava, eren les anomenades marques. Aquestes, actualment en desús, tenien la funció d’identificar la propietat tant del bestiar com de la fusta. El bestiar era marcat a les banyes o als cascos i a les orelles. Per saber-ne més: Història d’una tradició, les marques de la Parròquia de Canillo, Comú de la Parròquia de Canillo Des de la població de Canillo fins a la de Meritxell, El Camí comparteix traçat amb la ruta de Mn. Jacint Verdaguer, qui va escriure: “Mitja hora més amunt (d’Encamp) està Meritxell, poble de vull o dotze cases, la de més amunt és l’ermitatge famós de la reina d’Andorra. Lo camí passa per damunt, (a) unes cinquanta passes, lo Valira, per davall, a alguna distància. Lo temple és ric, mes tot hi és modern, res parla del temps passat, sinó la Verge. Volten al capella verdosos prats, que es continuen vora avall i amunt de la ribera en casi totes (les) Valls. Un quart d’hora més amunt se troba Prats, sufragània de Canillo. Son altar major, dedicat a Sant Miquel, és gòtic, i, segons me diuen, germà del de Sant Joan, capella de l’altra banda de Canillo.”
