Temàtica:
Ubicació:
L’església parroquial és la de Santa Eulàlia d’Encamp, construïda a final del s. XI i principi del XII. El campanar, que amb 23 m d’altura és el més alt del Principat, es va afegir posteriorment, el s. XII. Conté tres pisos de finestres, les dels dos primers són germinades, mentre que les de l’últim es van haver de modificar entre els s. XVI i XVII per poder encabir-hi les campanes. Aquesta església ha estat reformada diverses vegades: la primera va ser el s. XVII, quan es va engrandir pel vessant nord i s’hi van afegir les capelles del Roser i de Sant Antoni, i, l’última, el 1924, any en què es va modificar la capçalera de la nau per engrandir-la i crear-hi un centre parroquial.
A l’exterior del temple, un porxo del s. XIV protegeix la portalada romànica, també hi trobem comunidor del s. XVII, un petit edifici en forma de porxo i obert a quatre vents utilitzat pel sacerdot per comunir el temps. A l’interior, d’altra banda, hi ha tres retaules barrocs, reixes de ferro forjat i una roda de campanes.
Una altra església destacada de la parròquia és la de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, edificada la segona meitat del s. XI sobre antigues construccions, tal com prova un mur del sector nord-est que podria ser del s. IX, amb l’arribada del s. XVIII, a més, es va dur a terme una reforma sobre les parets romàniques. També cal citar la de Sant Miquel de la Mosquera, reformada durant el s. XIX, la qual conserva (a la volta i les parets) unes pintures romàniques que representen la transfiguració de Crist i un retaule de final del s. XVI dedicat als sants titulars de la capella i patrons de la Mosquera: Sant Miquel i Sant Joan Baptista.
És en el nucli antic de la Mosquera, també, que es produeix un joc de contrastos entre les seves cases de pedra i fusta i edificis com ara el de la casa comuna, fet amb vidre, creat pels arquitectes Vergara i Garcia Borés. Com a altres edificis emblemàtics, trobem l’edifici emissor de l’antiga Ràdio Andorra i l’antic hotel Rosaleda. Un itinerari interessant que es pot seguir relacionat amb el patrimoni encampadà és el de l’Orri del Cubil, el qual engloba un seguit de construccions que posen en relleu la importància que va tenir l’explotació ramadera al Principat durant els s. XVII i XVIII. Alguns dels espais són la cabanya del pastor, que es feia servir de cuina, dormitori i fins i tot de punt d’elaboració del formatge, la pleta, un recinte envoltat de parets de pedra seca per contenir el bestiar, la munyidora, el corralet, i l’orri, que era on es conservava el formatge. S’hi pot accedir des del Funicamp.
