Temàtica:
Ubicació:
L’origen del poble es troba a uns 300 metres al nord de l’actual, a la carretera que connecta l’Alet amb Llívia. El poble, fins llavors dispersat, va anar unint-se i, estava situat al sud dels Angles. Es va citar per primera vegada el 908. Al 966, Sunifred II de Cerdanya-Besalú va donar el domini a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà. És al 1181 que el senyor i abat de Cuixà, va rebre l’autorització d’Alfons I, rei d’Aragó, d’edificar fortificacions sobre el terreny, en part per fortificar la frontera del seu reialme. La primera menció del castell no és fins el 1.268. Deu anys després es signa el tractat de Corbeil, que va fixar la frontera entre els dos estats a la línia de Corbières. La plana del Capcir, va formar part dels Països Catalans dins el tractat dels Pirineus el 1.659 i, va ser atacat sovint pels comtes occitans. El castell dels Angles va jugar un paper defensiu fins la fi del segle XIII i durant el segle XIV, quan el rei de Mallorca, que era el rei fins llavors, va haver d’afrontar els atacs dels reis d’Aragó. El 1.289, Pere II va invaïr la Cerdanya i el Capcir i, també el seu successor Pere IV. Amb la tornada dels reis d’Aragó al seu reialme, després de l’extinció del de Mallorca, la defensa es va organitzar per lluitar contra mercenaris que venien de la Guerra dels Cent Anys. Entre 1.463 i 1.493, va haver-hi un nou atac francès i es va ocupar el Capcir i altres terres. Amb el Tractat dels Pirineus, el Rosselló, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir van formar part de França i la frontera es va moure uns quants quilòmetres cap al sud. El castell ja no tenia raó de ser. De la ciutadella medieval, només en resta la torre d’entrada. El 1.991, el municipi dels Angles va adquirir els terrenys de les ruïnes del castell per poder fer recerca i conservar les restes. Les excavacions van trobar una fossa de defensa situada al peu de la muralla i, els fonaments de dos habitacions a l’interior. Es van poder concretar dues fases d’ocupació, una primera als segles XI-XII i una segona de finals del segle XIII i principis del XIV. Sembla que l’església formava part de la fortificació. Malauradament, les terres han estat remogudes i, els vestigis que es podien trobar abans del 1.864, data del desplaçament del cementiri que era fins ara situat al costat de l’església, van desaparèixer aquest mateix any. Avui en dia, la silueta de la torre d’entrada s’enardeix orgullosa, testimoni d’un passat que ja no tornarà. La primera menció d’un lloc culte als Angles es remunta a l’any 908. El document confirma l’església de Sant Miquel dels Angles, en aquells moments Sant Salvador, com a propietat de l’abadia de Sant Jaume de Jocou en Razès. Al 965, el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú deixa en el seu testament el poble dels Angles a l’abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà. És a partir d’aquesta època que el poble venera l’arcàngel Miquel qui esdevé el patró del territori comunal. Les famílies del poble van participar activament en la construcció de la nova església de Sant Miquel dels Angles. Van participar en la construcció, aportant material dels voltants i fent la fusteria.
