Església "La Vella"

“La Vella” fou la primitiva església parroquial de Campdevànol. Estava situada en un pujolet cap a la part de ponent del poble i constituïa un bonic exemplar romànic corresponent al segle XII. Va ser utilitzada com a parròquia fins al segle XVII. Després restà abandonada i, poc a poc, s’anà enderrocant. Encara fins a l’any 1939 es conservà l’absis romànic el qual, quedà pràcticament esmicolat, amb l’explosió que es va provocar, després de la guerra, per eliminar el material explosiu que suposadament s’hi havia amagat. Les poques restes que es conserven actualment encara permeten observar les dimensions de l’església.

Aquesta església és esmentada, específicament, en un document datat l’1 de desembre de l’any 987, d’un judici jurat sobre el “sacrosancto altario , [...] de locum veneraciones Sancti Christophori cuius , baselica est in termino villa Ripollensis in Campo de Avandalo”, en el qual els homes de Gombrèn, en presència del comte de Cerdanya i Besalú, Oliva, reconeixen a favor del monestir de San Joan i de la seva abadessa Fredeburga la possessió de Mogrony, que segons afirmen els testimonis fou donada per Guifré el Pelós a la seva filla Emma.

El lloc de Campdevànol és esmentat amb anterioritat, concretament en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, de l’any 890, on en la clàusula episcopal els comtes adjudiquen a la nova església els delmes i les primícies de les viles de la circumscripció, entre les quals figura la vila de  ,“Campo davandali”, que formà part de la baronia del monestir. A les antigues llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, surt esmentat sempre, “Sto. Xristoforo de Camp d’avana”.

Aquesta església fou estudiada els anys 1908 – 1909 per Ramon d’Abadal, el qual, a més d’examinar la seva important decoració pictòrica, en publicà una planimetria, la qual, encara avui, és la millor base per a l’estudi de la seva arquitectura.

Es tracta d’una església d’una nau, de reduïdes dimensions, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre directament a la nau, i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per un arc toral, molt descentrat, situat vers els peus de l’església.

La porta s’obria al mur de migjorn. Sembla que al cantó de tramuntana hi havia oberta una altra porta, cegada interiorment.

Les pintures descobertes pel Sr. Ramon d’Abadal han arribat fins a nosaltres gràcies als apunts que ell en va prendre i que són, avui, l’única i definitiva prova de la seva existència. Apunts, per altra banda, que són reproduïts en totes les antologies d’art pre-romànic de Catalunya. De l’esmentada troballa en donà compte, per carta, a l’Institut d’Estudis Catalans. , A més la donà a conèixer amb tot detall a: “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” en l’article “Noves pintures murals catalanes” i també a “Revista de la Asociación Artístico – Arqueológica Barcelonesa”  ,en l’article “Les pintures murals de Campdevànol”.