La llengua en la història d'Albocàsser

Albocàsser sempre ha sigut un defensor de la llengua. D’ací és un dels textos extensos en la nostra llengua més antic de la comarca: els capítols per a la restauració de les murades, de 1289. El darrer text oficial de la vila d’Albocàsser en català, abans que la Nova Planta el foragités del tot va ser el jurament de càrrec davant de les autoritats borbòniques, el 1707. No obstant això, fins al 1790 els llibres d’ordenances van continuar redactant-se com abans. , ,En els llibres de batejos s’usa el català (de vegades alternant amb el castellà) fins al 1733. Aquest any, de sobte, es llegeix: “El Ilmo Sr D. Juan Miguelez, obispo de Tortosa en la visita que hizo en el año 1716 mando a los Parochos de alli en adelante continuassen los Bautismos y Matrimonios en Lengua Castellana, y por aver tenido este año noticia de este precepto se continuaran el dicho lenguaje de la forma que se sigue”. El bisbe, però, es va oblidar de nomenar el llibre de defuncions, i és així que aquest va continuar escrivint-se en català almenys fins al 1756 (manca el llibre posterior).

 ,