ATENEU DE SANT JUST DESVERN

Referències històriques de l'Ateneu

El 16 de juny de 1918 el Govern Civil de Barcelona aprovà els Estatuts de l'Ateneu Santjustenc, per tant es considera aquesta data com a data fundacional. , , En l'acta de constitució hi ha una relació de 85 socis fundadors, 2 cooperadors, 4 socis protectors i 22 alumnes de l'Escola de l'Ateneu. , El cafè de l'Ateneu esdevé lloc de reunió dels associats, s'instal·la el billar i es fan sessions de cinema mut acompanyades amb piano, se celebren esdeveniments socials (premis i festes de final de curs) i assumeix la celebració de la Festa Major

El 16 d'abril del 1922 es fa la primera acta de reunió de la junta directiva en català i s'estableix que el funcionament de l'escola de l'Ateneu sigui, també, en català, amb 24 vots a favor i 10 en contra. , L'Ateneu passa a formar part de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

Els socis van ser els constructors, pedra a pedra, de l'escola, del cafè i del pis del conserge de l’Ateneu. En el pati de l'escola es duien a terme les activitats de l'Ateneu, i aquestes ajudaven a suportar el dèficit econòmic derivat de la construcció de l'edifici, malgrat les aportacions especials dels socis.

L'any 1934 en Pere Pruna i Gascon funda la SEAS. , En aquest període s'accepten les dones com a sòcies i els casats poden fer les seves mullers sòcies. , Cal revitalitzar l’entitat i, donada la situació econòmica que hi havia, són els propis socis els que treballen al cafè com a cambrers i al cinema com acomodadors.

La Guerra Civil Espanyola i la duríssima postguerra fan que el llavors president, Just Vidal Puig, hagi de tornar a fer les actes de la junta gestora en castellà, a més, la legislació especialment dura contra la llengua i costums del país fa que l’entitat passi a denominar-se Ateneo de Sant Justo Desvern.

L’any 1947 el Cor lo Pom de Flors pot , tornar a cantar caramelles, es crea la secció d’escacs i, a poc a poc, es van recuperant els orígens de l'Ateneu en totes les seves vessants.

L'any 1951 és un any en què es fan grans avenços en la línia de recuperar el sentit de l’Ateneu, es creen el grup sardanista Juli Garreta i l’Orfeó Enric Morera, es nomena un auxiliar administratiu que cobra un petit sou per treballar-hi permanentment, s’adapten els estatuts a la nova situació i es permet als caps de les seccions assistir a les tasques de direcció de l'entitat.

Amb l'entrada d’Antoni Massagué com a president de l'entitat (1958 a 1961) i del mestre Coll com a Director de l'Orfeó s'instauren els concerts d'estiu i la diada del cantaire, conjuntament amb el Cor. La secció cultural promociona conferències i debats, s’ensenya català i francès (amb el permís de l'Ajuntament), i s'instaura la festa de Sant Jordi

Amb la presidència de Rafael Malaret (1962-1965) es potencien l’Orfeó i el Cor i es fan els , primers recitals de la Cançó catalana amb els components dels Setze Jutges. El 1963 és reorganitza de nou la SEAS amb el Fulgenci Baños, amb un fort rerefons cultural a part de l'esport muntanyenc.

Durant la presidència de Just Amigó, i per poder fer front a les despeses de l’entitat, s'arriba a un acord amb l'Ajuntament per a arrendar-li la Sala Gran, cosa que no va estar ben vista per tots els socis. , Es creen Audiomúsic, la secció de Dansa Marta Roig, la revista de l'Ateneu (que esdevindrà l’actual “Vall de Verç”) i la Secció Musical que engloba l’Orfeó, el Cor, l'escola de música i el grup sardanista Juli Garreta, la SEAS continua les seves activitats i la comissió de Cultura els seus cursos de català.

L’octubre de 1970 la setmana de l'Ateneu dóna origen a les festes de Tardor. , L’any 1975 l'Ateneu s'adhereix al Congrés de Cultura Catalana i, un cop mort Franco, els partits polítics i sindicats fan ús de la sala del Cinquantenari per a conferències i mítings. , També es demana catalanitzar l'entitat amb el nom d'Ateneu de Sant Just Desvern. , L’any 1979 s'aconsegueix que el carrer, fins llavors anomenat 18 de juliol, passi a anomenar-se carrer de l'Ateneu.

L’any 1979 una dona presideix l’Ateneu per primera vegada, es tracta de Francesca Cortés i Vives. , Sota la seva presidència es creen el grup Xibeques, que organitza les activitats dels Divendres a l'Ateneu, el , grup de Cant Gregorià, Produccions Vern, amb el seu arxiu cinematogràfic, i la Comissió de Cultura organitzadora de les tertúlies mensuals. S'adquireix la taula rodona pel cafè de l'Ateneu finançada per un grup de socis, taula que encara es conserva amb gran estima.

Els esdeveniments que és succeeixen fan que l’Ateneu recuperi la seva manera de ser i esdevingui un lloc de trobada de totes les persones i grups que volen la normalitat del nostre país. La presidència de Josep M. Marques des de l’any XXXXXX, ha fet que l’Ateneu sigui el lloc on es desenvolupin totes aquelles activitats , d’iniciativa popular. , L’Ateneu dóona suport a totes les propostes que rep sempre i quan respectin els drets humans, siguin a favor de la nostra llengua i cultura i sobretot siguin obertes a tots els àmbits d’actuació del poble.

Un signe de l'Ateneu és el roure del patí. El patí del roure simbolitza que l'entitat ha de tenir tants anys o més de vida que el roure plantat al mateix temps que es construïa i que mentre tindrà vida i ufana l'entitat també es desenvoluparà pròspera i potent.

 ,

Sant Just Desvern, 22 de juny de 2011.

 ,

ATENEU DE SANT JUST DESVERN

C/ de l’Ateneu, 3-5 , , , , 08960-SANT JUST DESVERN

Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya, Secció 1ª, Insc. 907 de Barcelona

e-mail ,: [email protected] , - , web ,: santjust.org/ateneu