Patrimoni de Cardedeu

Dolmen de Pins Rosers

Conegut popularment com a dolmen, a la frontera amb Llinars i la Roca, trobem tres pedres, una de dreta i dues d'ajagudes voltades d'un cercle de set menhirs, és a dir, un cromlec. Joaquim Mercader, comte de Bell-lloc, va excavar la zona el 1879 i suggeria que les pedres del centre podrien haver format part d'un dolmen. La imaginació popular ha inventat diverses llegendes sobre les restes, com aquella que diu que era un antic hostal on els transeünts entraven però no en sortien.

La vil•la romana del Pla de les Parets

A la zona de llevant del municipi, al Poble Sec, a tocar del torrent Llibre i sota camps de conreu, trobem un dels jaciments arqueològics més importants del poble: una vil•la romana. Té una part rural i una part residencial amb unes petites termes, i ha estat excavada en diverses ocasions. La primera vegada va ser promoguda per en Tomàs Balvey l'any 1917, i les restes trobades estan guardades al museu. La més recent va consistir en una prospecció feta per l'empresa arqueològica Actium que va confirmar que la vil•la comptava amb una zona construïda d'uns 3.000 m².

La capella de Sant Corneli i Sant Cebrià

Al centre de la població trobem una de les capelles més antigues i emblemàtiques de Cardedeu. De petites dimensions, té el seu origen en època pre-romànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. Des del 1409 va dependre del monestir de monges de Montalegre, i l'any 1870 va ser desamortitzada i va passar a ser propietat municipal. Tot i així, el culte es va conservar fins el 1920, quan va ser abandonada per les monges. Des de llavors, les funcions de la capella han estat moltes, entre elles la de presó preventiva o local de l'Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va restaurar i arranjar.
El 1992, la capella va ser aïllada de construccions antigues que estaven adossades al murs laterals i es va convertir en el centre d'una nova plaça. Actualment la capella és un espai dedicat a exposicions d'art contemporani i altres de temàtica local.

L'església de Santa Maria de Cardedeu

Documentada des del segle IX, conserva encara avui un mur d'època romànica amb arcs de pedra i un finestral, en part visible a la capçalera del temple. L'església actual és dels segles XVI i XVII. Destaca el campanar, amb gàrgoles zoomòrfiques als quatre angles i merlets de tipus català en el coronament. En la façana principal, que havia estat arrebossada fins la última intervenció de restauració, el 1989, és significativa la portalada escultòrica. S'hi pot veure en relleu la Verge Assumpció, patrona del municipi. I per sota, l'entaulament d'estil renaixentista on hi havia l'escut escultòric de la vila sostingut per dos angelets alats. La porta principal està flanquejada per dues cariàtides amb figures femenines: l'una representa la joventut i l'altra la vellesa. Als peus de les figures es pot llegir la data de construcció: 1780.
L'església ha estat cremada dues vegades, la primera el 1873, durant la tercera Guerra Carlina, i de nou el juny del 1936, durant la Guerra Civil.

A l'interior es conserva la pila baptismal del segle XVI, de pedra, amb el relleu de la Mare de Déu amb el nen en una de les cares. Destaca la capella del Sagrament, amb pintures d'Antoni Vila Arrufat. L'absis i la nau es troben decorats amb pintures d'escenes bíbliques i de la vida de Jesús, realitzades entre el 1940 i el 1955, segons projecte de Josep Ma. Messeguer.

El mas i l'ermita de Sant Hilari

El mas de Sant Hilari, o mas Ros, és una de les 46 masies del terme. Situada a la serra del mateix nom, segurament és hereva d'un antic assentament romà. La família de Sant Hilari la trobem documentada ja durant l'alta edat mitjana. El mas té una estructura en forma de L composta per diferents cossos annexos, el més recent dels quals el trobem a la façana principal, on hi ha la porta d'entrada amb arc escarser. A l'interior conserva una gran llar de foc i la cuina.
Davant el mas hi ha una gran era circular i l'ermita que li dóna nom. Tot i que és d'origen antic, a la llinda d'entrada hi trobem la data de 1795, que indica l'any de l'última reforma. Les pintures de l'interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas. L'aplec, celebrat cada segon diumenge de gener, és una de les diades populars més concorregudes del municipi, on la gent del poble va a recollir el tradicional panet.

La Creu de Terme

De les tres creus termals que tenim constància només en resta una, situada a l'entrada del poble venint de Granollers. Es tracta d'una creu monumental del 1679, emplaçada damunt una ampla base circular, amb tres graons, una esvelta columna salomònica coronada per un capitell i la creu, de braços lobulats amb relleus escultòrics a cara i cara: en una la Mare de Déu i, en l'altra, Crist crucificat. En la base de la creu s'hi troben relleus esculpits: l'escut de la vila dins un rombe, un manat de cànem i la llegenda segons la qual resant un parenostre i una avemaria es guanyen 40 dies de perdó. La Creu de Terme és el monument més característic de Cardedeu, i l'Ajuntament en concedeix una reproducció en bronze com a màxima distinció de la vila.

Torres d'estiueig

"Un palco al Liceu i una torre a Cardedeu" era una dita popular que servia per definir la classe i distinció de l'alta burgesia barcelonina de finals del segle XIX. Moltes d'aquelles famílies de Barcelona van formar la colònia d'estiuejants de Cardedeu, on van bastir magnífiques torres des de l'eclecticisme al classicisme passant pel modernisme i el noucentisme. Obres d'arquitectes de renom com Manuel J. Raspall, Ramon Puig Giralt o la singular Casa Gual d'Eduard M. Balcells.

La Torre Lligé

Una d'aquestes torres d'estiueig és la Torre Lligé. És un dels edificis emblemàtics i característics de Cardedeu, seu actual de l'Ajuntament des del 1953. La torre original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu. Va ser construïda el 1890, segons projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt. Conserva l'aspecte de casa d'estiueig, amb la torre mirador i una important terrassa balustrada oberta a la plaça, que en planta baixa forma uns porxos amb arcs de mig punt. Interiorment ha estat modificada per a dependències municipals, però cal destacar la Sala de les Columnes, antic menjador de la casa i actual sala de plens, on a més, s'hi celebren els casaments civils.

La Torre Granés - Espinach

Aquesta torre és una de les primeres cases d'estiueig construïdes a Cardedeu, el 1891, per voluntat de Mercè Espinach de Granés i obra de l'arquitecte Eduard Mercader. Avui conserva l'aspecte de torre d'estiueig, envoltada de jardí i encerclada per una interessant tanca i reixa de ferro forjat. La casa i finca ha estat seu de diverses entitats des del 1936, primer com a Casa de la Vila del 1936 al 1942, després Casino de Cardedeu de l'Associació de Propietaris del 1943 al 1957, i Casal d'Associacions des de 1972 fins 1990. Actualment tot l'edifici es dedica a Casal de la Gent Gran, i la casa s'ha adaptat a aquesta funció, sense perdre la imatge i les formes de l'antiga casa d'estiueig. Avui s'hi poden fer diversos tallers i activitats que omplen de vida la casa i el jardí.

El cementiri: modernisme per a l'eternitat

El cementiri municipal és una petita joia modernista poc coneguda, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall, un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars. El cementiri es va construir entre 1919 i 1920 i encara avui conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior diversos panteons (dels quals destaca el panteó de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó) i elements com un pou o una pèrgola mirador, conviden a fer un passeig tranquil per descobrir aquest lloc d'interès arquitectònic.

El Museu Arxiu Tomas Balvey

L'element més destacat del Museu Arxiu és el conjunt de la farmàcia Balvey, formada pel mobiliari original de 1812 amb més de 200 pots de farmàcia. Aquest és l'eix vertebrador d'un nou discurs del museu, que té com a temàtica principal els remeis, la salut i els oficis sanitaris. Al costat de les sales d'exposició, el jardí botànic explica els ambients de vegetació mediterrània fent especial atenció a les espècies remeieres. El Museu Arxiu Tomàs Balvey, a més d'un interessant arxiu històric obert a consulta i venda de publicacions, ofereix exposicions temporals i un servei de guies per a grups d'adults (ruta Raspall) i d'escolars (descoberta de la natura, itineraris de coneixement del municipi i tallers).