Jardí Botànic de Plantes Medicinals Gombrèn

L’any 1995 a Gombrèn va néixer la iniciativa de crear un jardí botànic de plantes remeieres. Va ser un projecte que portaren a terme voluntàriament dues veïnes (Lourdes Niubò i Conxita Cortina, essent l'última qui ha tingut cura de donar-li continuïtat) i que es va convertir en el 1r Jardí Botànic Municipal de Plantes Medicinals del nostre país. Malgrat tot, es trobà en tota mena de dificultats per subsistir, i per combatre-les a l’agost del 2004 es va crear l’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn. A principis de 2008 el jardí deixa de ser municipal i és l’associació l’encarregada de finançar i gestionar el Jardí Botànic. Actualment aquesta associació té 130 socis.

 ,

El jardí és un espai molt reduït, situat a la sortida de Gombrèn entre la carretera que porta a la Pobla de Lillet i la fàbrica del poble. Hi conviuen aproximadament 300 plantes reconegudes en l’àmbit botànic-medicinal. A l’exterior del recinte hi ha la zona del picnic, ornamentada amb plantes complementàries, és a dir, que són medicinals però per diferents motius no s’han inclòs a l’interior com el Teix (Taxus baccata) i el ginkgo (Ginkgo biloba). Un hortet on els escolars poden fer pràctiques d’horticultura i la caseta rodegen la part enreixada del jardí.

 ,

A l’interior del recinte les plantes estan dividides en 5 grups, plantes silvestres, aromàtiques, de jardí, de conreu i les verdures. El grup més nombrós és el de les silvestres, que són una mostra representativa de la flora gombrenesa i ripollesa. Hi podem trobar plantes especials com l’orella d’ós (Ramonda myconi), altres en cert perill d’extinció com el mill del sol ( Lithospermum officinale) o plantes que no tothom coneix com el Llúpol (Humulus Lupus). Les aromàtiques són un grup molt apreciat perquè són força conegudes i algunes s’usen com a condiment culinari com l’orenga (Origanum vulgare) o la sajolida (Satureja montana) molt abundants al nostre país. Algunes plantes que habitualment trobem als jardins de la zona són una petita mostra de les plantes que es fan servir com a ornamentals i que són medicinals com ara el LLiri de Sant Antoni (Lilium candidum) o les bosses vermelles (Physalis alkekengi). Les de conreu extensiu són una representació dels conreus més propis de la comarca i molt importants a nivell nutritiu i mèdic: el blat, la civada, el blat de moro, l’alfals… A l’extrem del jardí hi ha les hortícoles, un petit hortet acull les verdures més cultivades per aquestes contrades com ara la mongetera, la col, la tomaquera, l’all, la ceba…. Aquest és un racó molt aprofitat a nivell pedagògic pels grups escolars.

 ,

El jardí és un espai tan reduït i desproveït d’ornaments, que les plantes hi prenen tot el protagonisme i conviuen talment com a la natura. Només els rètols, on s’especifiquen els noms, la família i les virtuts mèdiques trencarien l’encís si no fossin necessaris. A voltes, es pot crear certa confusió, que sumada a la poca vistositat de les mal anomenades “males herbes” pot decebre a més d’un. Això, i la seva situació geogràfica i clima muntanyenc determinen una temporada curta d’obertura al públic que va de maig a setembre. És el mes de juny el més propici per a visitar-lo.

 ,

El que pretén el Jardí des d’un bon principi és ser un reclam per afeccionats a la medicina natural, a la botànica, la natura i la jardineria. I, sobretot incentivar el coneixement de les plantes per potenciar el seu ús terapèutic, és a dir la fitoteràpia. Això sense oblidar l’etnobotànica i la importància de les plantes a tots nivells: culinari, cosmètic, ornamental, mediambiental etc. És obvi que ho aconsegueix, ja que per ser com és, sedueix a aquest tipus de públic i encomana la passió per les plantes.

 ,

L’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn organitza tota mena d’activitats relacionades amb el tema: exposicions, xerrades, visites guiades al jardí, itineraris guiats a la muntanya (de plantes medicinals, plantes silvestres comestibles, fruits silvestres, herbes aromàtiques, plantes medicinals de ribera, plantes màgiques, flora, etc.) Participa en programes de televisió, organitza actes lúdics i comparteix i intercanvia plantes.

 ,

 ,