Patrimoni de Sant Ferriol

Santuari de Sant Ferriol

El santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1922, a un extens municipi, de paisatge feréstec i densos boscos, on resten dempeus vells casalots i capelles d'origen romànic.

Sant Ferriol fou obra dels seus devots, i entre ells no hi havia poderosos que escripturessin els seus donatius, sinó pagesos i artesans, de Besalú i de la rodalia, que hi deixaven petites almoines.
El santuari no es troba en gaire bon estat, però el conjunt -edificat pels volts del s. XVIII en un estil gòtic tardà- té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable que dóna pas a una excel·lent panoràmica de l'Alta Garrotxa.

Santuari de Santa Maria del Collell

L'indret era propietat, ja al segle XI, del monestir de Sant Pere de Besalú, que hi fundà un priorat benedictí, esmentat el 1158. Al priorat, dedicat a Santa Maria, es venerava des del segle XII una talla mariana, romànica, amb el Fill a la falda, amb vestits postissos des del segle XVI. Des del 1405 els benedictins abandonaren el priorat i el culte fou confiat a sacerdots seculars.

Al llarg del segle XV, però, el santuari caigué en greu estat d'abandonament fins que el 1483 un pagès del Torn, Miquel Noguer, tingué una visió de la Mare de Déu en la qual aquesta li ordenava de donar nova vida al santuari. Aquest fet miraculós atragué la devoció, que s'estengué ràpidament a totes les comarques veïnes i els mateixos sobirans (Ferran el Catòlic el visità el 1493) el protegiren. L'església fou ampliada i al segle XVII hi havia ja moltes sales, hostal i infermeria. Es crearen nombroses confraries i els aplecs més concorreguts eren els del 8 de desembre, el del 25 de març (traslladat després al 8 de setembre) i l'aplec del Ninou, el primer dia de gener, que encara se celebra.

Desamortitzats els seus béns el 1836, tornà a caure en estat d'abandonament fins que el bisbe de Girona instal·là en el vell edifici un seminari diocesà, inaugurat el 1852. Ja al segle XX l'arquitecte Josep Renom dirigí les obres d'ampliació de l'edifici i de construcció d'una nova església, iniciada el 1912. Durant la guerra civil serví de presó política (el gener de 1939 hi foren afusellats diversos presoners). El 1953 fou coronada canònicament la Mare de Déu del Collell, patrona de la clerecia gironina. El santuari esdevingué després seu d'un centre d'ensenyament on, un cop tancat, s'ha conevrtit en un alberg de joventut. L'antiga església, molt de temps abandonada, va ser restaurada al culte. A l'octubre s'hi celebra la festa de l'Aparició.

El Santuari pertany al terme municipal de Sant Ferriol però es troba al límit entre aquest municipi i Sant Miquel de Campmajor.

Església parroquial de Santa Maria de Fares

L'alou de Faris és esmentat ja el 966, que fou donat pel comte Sunifred al seu germà Miró (futur bisbe i comte) i l'església consta des del 977, que fou cedida com a sufragània a la canònica de Santa Maria de Besalú (el primitiu edifici romànic ha estat modificat posteriorment).

Ermita de Sant Fruitós

L'antiga parròquia rural de Sant Fruitós d'Ossinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, i dins el terme municipal de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. L'església de "Sancti Fructuosi de Ursiniano" és documentada per primera vegada l'any 977, tot i que l'edifici actual té l'origen al segle XII i reformes al XVII-XVIII. Es tracta d'un edifici romànic d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant. El campanar d'espadanya, ara tapiat, és situat damunt el mur de ponent. Posteriorment fou modificat tot donant-li forma quadrada.

L'any 1996 i donat l'estat d'abandó i de ruïna que presenta l'edifici amb la coberta i la volta de la nau ja esfondrades, es va plantejar una seriosa intervenció.

Sant Miquel de la Miana

L'antiga església parroquial de Sant Miquel de la Miana és un edifici d'origen romànic d'una nau, absis i volta de canó, amb una porta amb triple arquivolta i, al davant, un porxo posterior, ara caigut. El campanar, de torre, és posterior. Inicialment l'església depengué de la de Sant Julià del Mont (antic priorat del terme de Santa Pau), però al segle XV la parroquialitat es traslladà a la Miana, d'on depengué des d'aleshores Sant Julià.

Sobre la parròquia de la Miana resten pedres d'una antiga fortalesa, documentada el 1268, que correspon al castell de la Miana.

Sant Silvestre del mor

Es tracta d’un edifici del segle XII, reformat en època barroca, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres i campanar de cadireta de dos ulls. L’ermita queda al costat d’una casa o Masia anomenada Can Cargol.

St Andreu del Torn

L'església parroquial de Sant Andreu del Torn, molt modificada al llarg del segle XVIII (la llinda d'entrada és datada del 1737), descansa sobre l'edifici romànic preexistent (l'absis rectangular d'una primitiva església preromànica resta incorporat com a sagristia). Té la façana barroca i el campanar de torre quadrat i conserva una pica baptismal romànica en forma de copa. És esmentada el 977, any en què el comte Miró II de Besalú (i bisbe de Girona) la donà al monestir de Sant Pere de Besalú.

 ,El municipi també compta amb diversos oratoris des d´on es pot gaudir d’una magnífica vista de la comarca.