- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Ubicació:
Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant
benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran
,
Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació
no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.
,
Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat
com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.
,
Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar
una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.
,
Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins
no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.
,
Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans
la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.
,
Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important
s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.
,
Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc
andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.
,
Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant
si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.
,
Al final van decidir-se/ i aleshores van triar
el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.
,
L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés,
tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.
,
Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir,
s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.
,
Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement
el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.
,
La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull,
disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.
,
Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu
les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.
,
Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat,
el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.
,
No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant,
estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.
,
Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals
de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.
,
Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus,
no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.
,
Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà
tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.
,
Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir,
de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.
,
Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang
la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.
,
Com més avançava el dia/ més gran era el temporal,
el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.
,
El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat
i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.
,
Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent
i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.
,
Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats:
Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.
,
Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs
i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.
,
Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió
i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.
,
,
Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat
que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.
,
Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran
però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.
,
Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.
,
Associació - Bescaran Cultura
Tardor 2011
,
,
