piC: Punts d'informació d'El Camí
Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10
932183372
www.lluisosdegracia.cat
Infoespai
Plaça del Sol 19-20
933907236
[email protected]
Centre cultural Sant Vicenç de Sarrià
Major de Sarrià, 117
932039772
http://empremtadelcentre.blogspot.com
Punts d’informació turística de Barcelona
932853834
[email protected]
www.barcelonaturisme.cat
- Catalunya: Pl. de Catalunya, 17 soterrani
- Sant Jaume: Ciutat, 2
- Estació de Sants: Pl. dels Països Catalans, s/n, Vestíbul
- Aeroport de Barcelona, Terminal 1 + Terminal 2, Aeroport del Prat
- Oficina Rambla: Rambla dels Estudis, 115
- Cabina Plaça Espanya: Pl. d’Espanya
- Cabina Sants: Pl. Joan Peiró s/n
- Mirador de Colom: Pl. del Portal de la Pau, s/n
- Cabina Sagrada Família: Pl. de la Sagrada Família
- Cabina Colom: Pl. del Portal de la Pau, s/n
- Cabina Estació Nord: Estació Nord (andana autobusos), Ali-bei, 80
- Cabina Plaça Catalunya Bergara: Pl. de Catalunya, s/n
- Cabina Plaça Catalunya Nord: Pl. de Catalunya, s/n
- Cabina Plaça Catalunya Sud: Pl. de Catalunya, s/n
Dades generals:
Gentilici: barceloní/-na
Densitat: 15.931'4hab/km2
Etimologia del nom:
A la costa barcelonina i del Maresme hi habitaven els laietans, gentilici provinent de la llegenda laiesken gravada a les monedes que encunyaven. En altres monedes de la zona, però, hi apareixia un nom diferent: Barkeno. Segons sembla, les primeres feien referència al primer nucli portuari barceloní, situat al peu de Montjuïc, prop de l’actual barri de la Marina de Port. Les segones, per contra, sembla que procedien de l’assentament, també iber, del Mons Taber, el turó sobre el qual s’aixequen la catedral i el Palau de la Generalitat.
En qualsevol cas, i malgrat la confusió, laiesken passà a denominar el conjunt dels habitants ibers de la zona, mentre que Barkeno quedà circumscrit exclusivament al promontori esmentat. Malauradament, el significat de les inscripcions iberes, tot i poder-se llegir amb facilitat, no s’ha pogut desxifrar.
La fundació de Barcino "llatinització de Barkeno" en territori laietà s’esdevé el 14 aC, uns dos-cents anys després que l’exèrcit romà desembarqués a la península per la supremacia de la Mediterrània occidental front els cartaginesos. Pel fet d’instituir-se com a colònia (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), els soldats retirats en van constituir els primers colons. En aquell temps, Barcino no es podia comparar, ni de bon tros, amb la importància de la majestuosa ciutat imperial de Tarraco.
“Cap a Tarragona hi ha petites ciutats: Blanes, Mataró, Badalona, Barcelona i més enrere, el Llobregat, a la costa de Barcelona”, escrivia el geògraf llatí Pomponi Mela a De chorographia (s. I aC).
A l’edat mitjana, la necessitat de prestigiar aquests humils inicis de Barcelona, juntament amb la insolvència històrica i filològica, va permetre la divugació de dues teories fundacionals de la ciutat –que més tard seran considerades llegendes– i de les corresponents pseudoetimologies.
Segons la primera, el nom de Barcelona provindria de Barca Nona (‘novena barca’), i té l’origen en el mite de Jasó i els argonautes. En la seva recerca del velló d’or, els mariners perderen l’última barca de l’expedició a causa dels embats d’una furient tempesta. Jasó va encomanar a Heràclit (l’Hèrcules romà) trobar la nau perduda, encàrrec que el semidéu acomplí avistant-la a la costa barcelonina.
D’acord amb la segona, l’origen del nom de la ciutat és Barca Nova, i es remunta a l’època de la Segona Guerra Púnica: el gran estrateg cartaginès Aníbal Barca planejava marxar sobre Roma des de la península Ibèrica, però la ciutat romana de Sagunt li impedia creuar l’Ebre i iniciar la travessa dels Pirineus. Un cop presa la ciutat, i en celebració de la victòria en un setge que va durar mesos, el cabdill fundaria una colònia a la costa mediterrània i la batejaria amb el nom de la seva nissaga.