- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Dilluns de carnaval al matí, els nois anaven a tastar els caldos i, per aconseguir-ho havien de vigilar el moviment de les mestresses. Mentre uns les distreien amb cançons i xerrades, els altres els robaven l’olla que tenien al foc. Hi havien tècniques molt enginyoses, com fins i tot fer pujar les olles per les xemeneies. Un cop tenien l’olla els fadrins se’n menjaven la carn i feien paradeta a la plaça on convidaven a menjar a tot el poble.
Iniciada la Segona Guerra Mundial, molts catalans es van refugiar a Andorra. Van transmetre el folklore català a les muntanyes i d’aquesta manera van aparèixer les caramelles a Ordino. Es canten pel dilluns de Pasqua. Un grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar unes cançons i duen la “cistella” lligada al capdamunt d’una vara adornada de cintes. L’ homenatjat, a qui li canten les cançons, hi deixa el seu donatiu, que normalment solen ser ous i botifarres en relació al final de la quaresma.
 ,
La Festa del Roser és una tradició molt arrelada al poble d’Ordino. L’organitza la Comissió de Festes formada pels joves del poble i, les flors en són part essencial. Les processions i devocions han donat pas a la festa de les roses, símbol primaveral per excel·lència i que es vincula amb l’amor, la bellesa i la devoció. Tradicionalment el dia abans els joves anaven a collir les roses que creixien en els camps i horts, les preparaven en rams i les col·locaven en una panera que regalaven a les dones. La celebració era religiosa al matí, a la tarda es feia una cercavila i una capta (la plega del carbassó) i acabava amb un ball de nit. Actualment la festa dura tot el cap de setmana i s’organitzen balls i concerts i s’ha convertit en una de les festes més celebrades del país.
Autora - Cèlia Morales
Tardor 2011