Com arribar-hi?
Al municipi de Fogars de Montclús ens hi podem apropar per l’autopista AP-7 (sortida 11); per la carretera C-35. Pel que fa a la xarxa de carreteres, per la banda de migjorn hi menen la BV-5301 -de Palautordera a Seva-, trencant al km 12,8 cap a la Costa de Montseny; la BV- 5114 -de Sant Celoni a Fogars de Montclús i Santa Fe-, i la BV- 5119 de la BV-5114 –que va a Mosqueroles i la Costa-. Per la banda nord hi van a parar la BV-5301 -de Seva a Palautordera-, trencant al km 12,8 cap a la Costa; i la GIV-5201 –que va de Viladrau a Sant Marçal i Santa Fe-. Dins el municipi, les carreteres BV-5114, BV-5119 i BV-5301 es comuniquen per les pistes de Fontmartina i de Can Riera de Ciuret.
Punt d’informació:
Al Centre d'Informació de Fogars de Montclús hi podeu trobar publicacions relacionades amb el parc i productes d'artesania alimentària del Montseny que podeu degustar al bar granja. A l'exterior de l'edifici hi ha l'exposició permanent “El Montseny és una muntanya”. També hi podreu veure tres petites projeccions sobre el massís que parlen dels colors del Montseny, del Montseny com a reserva de la Biosfera i del passat i el present del massís.
Dades generals:
Gentilici: fogarencs, fogarenques
Etimologia del nom:
Ja al s. XI (1066 i 1082) trobem documentat el nom de Felgars per indicar el lloc on hi havia l’església de Sant Cristòfol de Fogars; aquest nom prové del llatí vulgar filicarias i fa referència a un tipus de planta, la falguera. Per una altra banda, el nom de Montclús va ser introduït posteriorment a la denominació del poble pel fet que aquest es trobava dins la demarcació del castell dels senyors de ses Agudes, els quals en el s. XIII s’instal•laren al castell de Montclús. Montclús està compost per mont (del llatí monte), que significa “muntanya”, i clus (del llatí vulgar cluso), que vindria a designar un lloc que té praderies o espais closos per pasturar els ramats. D’altres versions diuen que el nom de Fogars podria venir de focs (antigament, les cases que estaven sotmeses a la imposició de fogatges) o fogatges (quantitat que s’havia de pagar per foc o casa habitada); d’aquí hauria sortit també l’analogia popular de relacionar el nom de la població amb els focs, en el sentit de “despresa de calor i llum produïda per la combustió d’un cos”.