Entre les vinyes del Montsant

Aquesta és una ruta per fer a peu i on haurem de preveure l'arribada i la tornada amb transport privat. Així, començarem a caminar a Porrera i acabarem a Cornudella, on haurem d'haver deixat un cotxe prèviament, per tal de poder tornar al nostre punt d'origen. Entre Porrera i Cornudella hi ha uns 20 minuts de cotxe. Depenent de si preferim fer la primera etapa més llarga que la segona o a la inversa, i també de la disponibilitat de l'allotjament, haurem de preveure si volem fer nit a La Vilella Alta o a Escaladei. 

A Porrera ja veiem que som en terra de vins, i és que el riu Cortiella creua el poble i li dóna el relleu adequat per al conreu del que es veu a simple vista, la vinya (garnatxa i carinyena), tot i que també hi trobarem avellana. Dins del nucli podem visitar l'Ermita de Sant Antoni Abat, del s. XVII, que queda al cim d'un turó, i l'ermita de Sant Joan Evangelista, dels s. XVIII. Hi trobareu també 14 rellotges de sol escampats per tot el nucli urbà i terme municipal (els podeu seguir mitjançant aquesta ruta), la majoria del segle XIX (la majoria d'entre 1840 i 1880), època de màxima esplendor del municipi gràcies al comerç del vi. Els més interessants són el Rellotge de Tarda, a  la plaça de la guineu, i el del carrer Pau Casals. Una època que també va deixar cases senyorials i espaioses i d'amples portalades. Un cop visitat, deixarem el poble pel nord però al cap de ben poc ja deixarem el camí principal (que va a morir a la carretera) per agafar-ne un que vira lleugerament a l'esquerra i es va enfilant poc a poc fent revolts entre els bancals. De seguida ens afegirem al Camí del Mas de la Plana, i quan a l'esquerra veurem el Mas de la Rosa creuarem un petit torrent. Seguim pel camí principal i al cap de poc trobarem a la dreta les runes del Mas del Ceba. El següent revolt serà molt tancat, i notarem que seguim pujant. A la zona de les Argeles assolirem el nostre punt més alt, i aleshores començarem una lleugera baixada pel Collet del Finell i una bassa que deixarem a mà esquerra. Seguim baixant i ja veiem Torroja al fons. Abans, però, deixarem a mà dreta la finca de les Marradetes, amb la seva gran bassa.

Entrem a Torroja creuant el barranc de l'Olla, i anant a buscar l'entrada est del nucli urbà. El nom del municipi es deu a una antiga Torre Roja de defensa (de carreus de gres vermell, que ja no es conserva) però les pedres de la qual podem trobar escampades per les cases pairals més antigues del carrer Major, i on sí que trobarem restes de la presó (la porta i una reixa de ferro) que va ser l'ampliació de la Torre. També veurem al mateix carrer i davant de l'Església, Cal Comte, la més noble de les cases del poble, i amb restes d’un oratori privat. Els carrers del centre estan empedrats amb els còdols del riu Siurana, que més endavant creuarem. L’església de Sant Miquel és del segle XVIII, neoclàssica amb elements barrocs. Compta amb un orgue prou interessant del 1800. Si tenim temps ens podem desviar una mica del traçat per veure el Museu Celler Joan Pàmies, amb peces relacionades amb les tasques agrícoles i l’elaboració del vi (premses i estris de celler). Sortirem per l'oest del poble, prenent el GR 174, el Sender del Priorat, el camí que va per sobre la carretera. Al cap de poc girem a la dreta per creuar el riu Siurana pel pont de la carretera, i just un cop creuat la deixarem a l'esquerra per prendre la pista de la dreta, que va per entre les vinyes. Quan veiem una construcció a mà esquerra i una altra a mà dreta agafem el trencall a l'esquerra, deixant la pista principal i seguim pel Camí Ral de Vilella. Abans del revolt més pronunciat prendrem un corriol a mà dreta que creua el bosc, i anant-nos enfilant arribarem al poble de la Vilella Alta, per la zona d'esbarjo de la Font Vella (un racó típic amb una font emmarcada dins d'una arcada, un bon lloc per dinar-hi si hem planificat de dormir a Escaladei). Al poble hi podem passejar pels carrers, amb passamans, sobretot el Carrer Major, amb nombroses portalades de pedra i el carrer Ereta, famós pel seu gran desnivell, veure l'Església de Santa Llúcia (del s. XVIII i amb un retaule de l'època) amb un alt campanar, i visitar el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on es fan olis de gran qualitat, i on es fan visites guiades. En diferents punts del poble també podem veure les espitlleres fetes al llarg de les guerres carlines, uns combats que van deixar petja també en la toponímia del poble, i és que durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet. Deixarem el poble pel nord-est, amb un corriol que dóna la volta al dipòsit (sempre seguint el GR), per la zona coneguda com la Solsida. Reprenem la pista principal per entre els bancals pel camí més o menys recte que va enfilant-se lleugerament. Seguim sempre per la pista principal en direcció nord-est, estem pujant a la serra de la Creu Alta. De baixada no deixem el GR fins a creuar la carretera general. Anirem obligats uns pocs metres per carretera asafaltada fins al nucli urbà d'Escaladei, on deixarem el sender de Gran Recorregut. El que ara és el poble d'Escaladei fou l'antiga conreria de la cartoixa, i hi està situat a uns 2 quilòmetres. Una conreria, pròpiament és l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. En aquest cas, hi havia la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat. Després de la desamortització de 1835, la conreria encara va continuar utilitzant-se. Abans d'aquesta data, la casa de la procura era habitada pel monjo conreador i pels conversos. També hi podem veure l'Eslgésia de la Mercè i les antigues cases dels conreadors i dels menestrals dels serveis de la Cartoixa, i els magatzems i les quadres. El nou poble el van "crear" el 1843, quan Antoni Niubò va comprar a l'estat les terres i l'antiga conreria del Monestir. Seguim la nostra ruta pel Camí de la Cartoixa, que ens portarà al Monestir construcció fundada el segle XII per Alfons el Cast i que va ser la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Es pot visitar en els aquests horaris. Enfilem ara el camí cap a la Morera pel Camí de les Coves Roges (en aquesta ocasió seguirem el GR171), tot i que aviat ens desviarem per un corriol a mà esquerra, i anirem paral·lels al camí principal una mica més amunt, per anar a buscar el Camí dels Cartoixans, a la zona de les Planetes. L'agafarem cap a l'est, i després d'un dipòsit circular seguirem per la pista principal, el GR de nou. El sguirem ja el poc tros que queda fins arribar al nucli urbà de la Morera de Montsant (aquí una mica d'història). Aquí són d'interès l’Església parroquial, que conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, i el Mas de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, avui dia abandonat. És un bon lloc per fer el dinar del segon dia, hi trobarem diferents restaurants o si ho preferim, podem menjar alguna cosa mentre fem un bany a la piscina municipal, als peus del Monsant. Reprendrem la nostra marxa pel camí que surt de davanr de les pìstes esportives, un camí que baixa per anar a buscar el camí vell de Poboleda a La Morera. De seguida ens desviem, però, pel camí que va per la Guixera de Sant Blai i seguim el corriol que va per dins el bosc i en direcció sud est. Al cap de poca estona reprenem la pista més gran, sempre cap al sud, creuant un parell de barrancs, i arribant al Coll de Conill i el Mas d'En Gil. Reprendrem el camí de Cornudella a Poboleda, passant pel Mas de l'Abella, i creuarem el Barranc de les Comes d'En Morell i el Barranc de les Comes. Quan arrribem a la carretera genera l'haurem de seguir un petit tros fins al nucli de Cornudella, deixant la depuradora a mà dreta. Al nucli de Cornudella podrem veure-hi l'edifici del Celler Cooperatiu, modernista, construït el 1919 per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Per visites contactar aquí. El nucli urbà de Cornudella neix a les acaballes del segle XII, al voltant de l'església parroquial de Sant Julià, renaixentista, d'inicis del segle XVII) i de l'arquitecte Pere Blai (el mateix que va dissenyar la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya). Al voltant de la Plaça de la Vila es conserven encara algunes cases amb arcades apuntades d'època medieval, al carrer de la Vileta, al Carrer Major, al carrere de l'Església o al carrer del Tou. Alguns edificis d'aquests carrers compten amb façanes i elements decoratius dels segles XVII i XVIII, moments àlgids en el creixement de Cornudella. Alguns exemples són Cal Toval, al número 19 del carrer Major, ara seu del Museu Peris-Aragonès, o Ca l'Esteve o Aleu, amb façana del segle XIX (al número 48). Al Carrer Tou també hi ha Cal Catero o Cal Miralles, amb unes imponents façanes de pedra renaixentistes. Al número 10 hi ha Cal Porret, amb arcades gòtiques a l'interior. Al Carrer Sant Isidre hi ha Cal Miquel Pólvora i al carrer de les Eres, Cal Cardona. Al carrer Sant Jaume hi ha Cal Cúries o Cal Juncosa, i a la plaça Sant Joan Cal Carleteso Vinyes, amb baranes del balcó de ferro forjat. També destaca Cal Pinyol, del carrer Abeuradors. Els porxos de les plaça de la Vila també són dels segles XVII i XVIII, i també hi trobem algunes cases renaixentistes. La Fonda del Racó, de llarga tradició al poble, té la façana reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Al poble també es poden veure la plaça Sant Joan, el monument als Artesans, del carrer del Balç, i els locals La Renaixença i l'Íntim, seus de dues entitats principals de la població. Al carrer del Pilar hi ha un antic oratori dedicat a aquesta advocació. És un edifici del segle XVIII que va fer les funcions de Parròquia quan el temple es va convertir en fortificació, el 1875, en el temps de les Carlinades. Cornudella és un destí turístic habitual també per als amants de l'escalada. La nostra ruta, de totes maneres, acaba aquí, on haurem d'haver deixat un cotxe prèviament. En cas contrari, podem contactar amb els taxistes de Cornudella al web de l'Ajuntament. 

Font: Ajuntament de Porrera, Ajuntament de Torroja, Vikipèdia i FemTurisme.cat, Ajuntment de la Vilella Alta, Ajuntament de La Morera, Ajuntament de Cornudella i Enciclopèdia Catalana.