Entre les joies del romànic andorrà

Sortim d’Ordino agafant un carrer de baixada a la plaça del poble que passa per sota una porxada i travessem per sota la carretera general, on agafem el camí vorejant uns cultius de tabac. Aquest camí ens porta directament a la capella de Santa Bàrbara. Seguim recte per aquesta pista fins que desemboca a la carretera.

A partir d’aquí, només hem de seguir la carretera en sentit la Massana fins que trobem la farga Rossell, de la qual ens allunyarem agafant el camí de Santa Caterina, que ens porta de ple al nucli del Pui. Sortim d’aquest llogaret seguint les fites de granit que trobem per la carretera en direcció a la Massana i entrem en aquesta població per la banda nord-est.

Una vegada hem visitat el nucli antic de la Massana amb l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, en sortim enllaçant amb el camí de Solanell, on hi ha un primer tram de terra i un segon tram asfaltat que ens duu a una cruïlla just a l’altura d’un petit pont. En aquesta cruïlla girem cap a la dreta tot agafant una trialera de terra amb fort pendent (coincideix amb el camí parroquial). Un cop a dalt de tot de la trialera girem a la dreta i
continuem recte fins a la pròxima intersecció, on girem a l’esquerra, tota l’estona seguint el camí parroquial. Aquest camí passa a ser un sender, continuem recte i abandonem al camí parroquial fins que arribem a una nova cruïlla, on girem a la dreta i reprenem el camí parroquial novament. Més tard ens trobarem a l’entrada del poble de Sispony.

Des de l’entrada del poble de Sispony creuarem un carrer asfaltat i agafarem el camí del Pou mentre seguim descendint muntanya avall per la urbanització Sorribes. Més tard haurem arribat a la carretera general número 8 i la creuem per un pas de vianants que és a 100 m en direcció al poble. La nostra ruta seguirà la direcció contrària i, ja a l’altre costat de la carretera general, baixarem per la vorera de la carretera amb el poble d’Anyós a la nostra esquerra. Un cop arribem a una rotonda, canviem de direcció sense deixar la vorera per anar a buscar el pont d’Anyós i per remuntar-lo més tard. Passem per un centre esportiu que és l’inici del camí de les Callisses i, després d’un fort pendent, arribem al centre d’Anyós pel camí de la Font i un cop hem creuat la carretera de Sant Cristòfol.

Per sortir del centre d’Anyós pugem pel carrer Fra Tomas Junoy, que duu fins a l’església de Sant Cristòfol d’Anyós. La voregem i, quan ens trobem una cruïlla, creuem la carretera de la Creu Blanca per agafar un camí asfaltat que més tard es converteix en pista forestal. Seguim recte fins que arriba un trencall a mà esquerra. Agafem aquest trencall, que és el camí parroquial i que presenta un fort pendent, i no l’abandonem fins que talla amb la carretera, pràcticament a la collada de Beixalís. A mà esquerra trobem, a pocs metres, un berenador. Però per continuar la ruta del Camí hem de seguir la carretera a mà dreta fins a arribar pròpiament a la collada de Beixalís, que limita amb la parròquia d’Encamp. Sortim d’aquesta collada tot seguint el tram asfaltat durant uns centenars de metres (que es fan en descens), fins que arribem al camí del Solà, camí parroquial, en el qual ens mantindrem fins a la cruïlla amb el camí d’en Cadena. Prenem aquest camí, continuant al camí parroquial, fins a arribar a la següent cruïlla, on l’abandonarem girant a l’esquerra a mig pendent per enllaçar, així, amb el camí del Bau (camí parroquial). Aquest, girant sempre a mà esquerra, ens portarà directament al nucli de les Bons, on podem desviar-
nos uns 200 m per visitar la torre dels Moros i l’església de Sant Romà, dins el seu conjunt històric.

Baixem un seguit de pendents des de les Bons, creuem el riu Valira d’Orient i seguim la ruta pels carrers de la població fins que arribem al nucli urbà d’Encamp; tot passant per l’edifici de vidre de la casa comuna, la Casa Cristo, l’església de Sant Miquel i el Museu de l’Automòbil.

Agafem el camí d’Engolasters (gr-11) per sortir de la població d’Encamp i, sense abandonar-lo en cap cruïlla, aquest ens porta directament al llac d’Engolasters. Voregem el llac per la part dreta (deixant el gr-11) i passem per darrere de la presa tot creuant un pont de fusta fins que veiem unes escales de pedra a mà dreta. Pujant aquestes escales tornem a ser al gr-11, al límit entre les parròquies d’Encamp i Escaldes-Engordany. Sortim de l’estany d’Engolasters per la pista asfaltada i, després de creuar la carretera que trobarem, anem a parar al camí dels Matxos. És interessant fixar-se que el primer tram d’aquest camí està adaptat per a invidents: la barana és de plàstic i no de fusta perquè les estelles no es clavin a les mans dels usuaris amb discapacitat visual.

Encetem el camí dels Matxos en direcció a l’estany de l’Illa (sentit Ràmio) i no l’abandonem en cap de les variants fins que arribem a una cruïlla on no deixem de seguir el camí dels Matxos però, ara, en sentit el coll Jovell; coincideix amb el gr-11. A la cruïlla que trobem posteriorment s’indica de nou que el coll Jovell queda a mà dreta, però aquest cop no en fem cas i seguim recte pel camí dels Matxos fins que arribem a un punt elevat on hi ha un berenador; aquí podem gaudir d’unes magnífiques vistes de la vall del Madriu. La nostra ruta segueix cap a l’esquerra, ens manté en el gr-11 en sentit Ràmio fins que connectem amb el camí de la Muntanya. És en aquest punt on abandonem el gr-11 i comencem el gr-7 pel camí de la Muntanya en sentit la Plana (girant a la dreta), tot passant per les bordes de Ràmio, i en sentit Escaldes-Engordany, posteriorment, sense abandonar-lo en cap moment i travessant les zones d’Entremesaigües i Sassanat.

Quan trobem una carretera, la creuem i continuem tot recte pel camí de la Muntanya (gr-7 en sentit Escaldes-Engordany) fins
que arribem a la carretera general. Un cop aquí girem a la dreta i caminem uns quants metres per la vorera fins que iniciem el camí de les Molleres en sentit Escaldes-Engordany, el qual coincideix amb el camí parroquial. Entrem al nucli d’Escaldes a través del pont de la Tosca i, després de veure l’església parroquial d’Escaldes-Engordany, que és la de Sant Pere Màrtir, pugem pel carrer d’Engordany.