El sostre del Baix camp

Aquesta és una ruta per fer a peu i on haurem podem combinar el transport públic i el privat en la majoria dels casos. Així, començarem a caminar a Cornudella de Montsant i acabarem a Prades, on els diumenges hi ha un autobús de línia que torna cap a Cornudella a les 15:30 o a les 16:00, depenent de l'època de l'any. Els dissabtes no és tan pràctic perquè el bus surt massa d'hora. Es poden consultar els horaris complerts aquí. En cas que no hi hagi bus i no tinguem transport privat, sempre podem contactar amb els taxistes de Cornudella al web de l'Ajuntament. 

Abans de sortir de Cornudella de Montsant val la pena veure-hi l'edifici del Celler Cooperatiu, modernista, construït el 1919 per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Per visites contactar aquí. El nucli urbà de Cornudella neix a les acaballes del segle XII, al voltant de l'església parroquial de Sant Julià, renaixentista (d'inicis del segle XVII) i de l'arquitecte Pere Blai (el mateix que va dissenyar la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya). Al voltant de la Plaça de la Vila es conserven encara algunes cases amb arcades apuntades d'època medieval, al carrer de la Vileta, al Carrer Major, al carrere de l'Església o al carrer del Tou. Alguns edificis d'aquests carrers compten amb façanes i elements decoratius dels segles XVII i XVIII, moments àlgids en el creixement de Cornudella. Alguns exemples són Cal Toval, al número 19 del carrer Major, ara seu del Museu Peris-Aragonès, o Ca l'Esteve o Aleu, amb façana del segle XIX (al número 48). Al Carrer Tou també hi ha Cal Catero o Cal Miralles, amb unes imponents façanes de pedra renaixentistes. Al número 10 hi ha Cal Porret, amb arcades gòtiques a l'interior. Al Carrer Sant Isidre hi ha Cal Miquel Pólvora i al carrer de les Eres, Cal Cardona. Al carrer Sant Jaume hi ha Cal Cúries o Cal Juncosa, i a la plaça Sant Joan Cal Carleteso Vinyes, amb baranes del balcó de ferro forjat. També destaca Cal Pinyol, del carrer Abeuradors. Els porxos de les plaça de la Vila també són dels segles XVII i XVIII, i també hi trobem algunes cases renaixentistes. La Fonda del Racó, de llarga tradició al poble, té la façana reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Al poble també es poden veure la plaça Sant Joan, el monument als Artesans, del carrer del Balç, i els locals La Renaixença i l'Íntim, seus de dues entitats principals de la població. Al carrer del Pilar hi ha un antic oratori dedicat a aquesta advocació. És un edifici del segle XVIII que va fer les funcions de Parròquia quan el temple es va convertir en fortificació, el 1875, en el temps de les Carlinades.

Deixem doncs Cornudella pel nord, seguint el GR174, pel Camí de Montsant, i de seguida comencem a pujar de manera suau. En un punt proper a la sortida del poble ens desviem del GR per anar a creuar el Barranc de Sant Joani i arribar a l'Ermiteta, nom amb què es coneix la capella de Sant Joan Petit, i una mica més amunt acabar-nos d'enfilar fins a Sant Joan del Codolar. Ja haurem pujat 200 metres de desnivell. Aquí prenem el Camí de la Lisera, que entronca de nou amb el GR, i que sense predre alçada. El Camí passa a ser el camí antic de Lleida a Reus, i sense pujar gaire més arribarem al poble d'Albarca. Avui pràcticament deshabitat de manera permanent, compta però amb un refugi del Centre Excursionista de Tarragona que té servei de bar i on podrem prendre forces, així com un allotjament rural. Albarca és conegut per la gent del país com Aubarca, i és punt on s'ajunten la solana i l'obaga de la muntanya, i un  enclau estratègic encreuament de camins i punt de partida de nombroses excursions cap al Montsant. L'origen del poble és musilmà: una almúnia en els entorns del castell de Siurana. Prop del poble hi ha vestigis de poblament d'aquest període: les tombes excavades a la roca de la Parada de la Guineu, enterraments d'una petita comunitat medieval. Després de la conquesta cristiana es va desenvolupar el nucli habitat, amb el castell, documentat el 1182 i del qual ens resta ben poca cosa. Al poble s'hi pot veure l'església de Sant Vicenç i les mencionades tombes medievals. Deixem doncs el poble pel Coll d'Albarca, per la carretera vella, seguint de nou el GR, i cap al nord, paral·lels a la carretera nova. Quan la carretera fa un gir de 90º cap a l'est ens hi afegim per uns pocs metres, i quan surt el camí de VIlanova de Prades cap al nord est l'agafem. Un camí que puja creuant el bosquet, i a la sortida tornem a baixar lleugerament per tornar a prendre una pista principal cap a l'est. Quan al cap de poc la pista principal gira cap al sud l'abandonem, seguint sempre cap a l'est nosaltres. Creuem el barranc dels Enllosats i tornem a deixar la pista que baixa cap al sud per seguir nosaltres cap a l'est. Quan trobem el tallafocs dels pals de la corrent deixem el GR per anar-hi, seguirem el tallafocs uns pocs metres per tornar-nos a desviar cap al nord, a la zona del Segalàs de la Pasquala. Al cap de poc el corriol començarà a pujar per retrobar de nou el GR, el camí dels Segalassos, en aquest cas, que agafarem cap al sud i sud est. Passarem per les granges del Coll dels Forcals i després cap al sud vorejarem el Tossal del Toniet, i el coll de la Drecera. Hem arribat als 1.000m d'alçada. A partir d'aquí una lleugera baixada ens durà ja fins al nucli de Prades. Aquesta vila turística és una excepcionalitat a la demarcació de Tarragona, i és que la seva alçada la converteix en un municipi turístic de muntanya a molt poca distància de la costa. A aquest poble emmurallat hi podrem veure l'antiga casa de la Vila, el portalet gòtic de l'Arc del Pono, l'Església de Santa Maria la Major, del segle XII, la Creu de Terme i el Portal Fortificat, les restes del Castell, o la Font Renaixentista de la plaça Major, la plaça de la Pau o el planet del Pont. Aquí acaba el nostre recorregut i podrem tornar a Cornudella amb l'autobús o de  línia o també amb els taxis de Prades (620 764 567).

Font: La Carxana, revista d'Albarca, Ajuntament de Cornudella de Montsant, Viquipèdia, Ajuntament de Prades i Turisme Priorat.