Prenem com a punt inicial l’estació de ferrocarrils de Viladecavalls (R4 de Rodalies).
Sortim del municipi cap al nord pel camí de l'estació per accedir al tram d'El Camí. Pugem per carrer Joan XVIII, carrer Catalunya i carrer Sant Isidre. Un cop hem passat per sota la C-16, agafem el camí de Can Buixeres.
Som a la Serra de Collcardús, una petita serralada pertanyent a la Serralada Prelitoral Catalana situada entre els municipis de Viladecavalls i de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental. És una serra amb una bona massa forestal i un bon nombre de camins i senders, d'important valor ecològic i natural atès que es troba situada estratègicament entre les serres de l’Obac-Sant Llorenç a llevant i del Puigventós-Montserrat a ponent.
Ens podem atansar fins la Pedra Degollada, una peculiar formació natural de pudinga de quars del triàsic de Buntsandstein, de fa 230 milions d’anys. Ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII. Dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar. Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l’altra.
Passem per la zona d'esbarjo coneguda com a Parc Natural de Viladecavalls fins a Can Margarit. Abans d'arribar al punt més alt de la ruta, per sota del turó podem visitar la cova de les tres boques.
Arribem al turó del Ros, el punt més alt de la serra (639 m). Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Des d'aquí podem gaudir d'unes bones panoràmiques de la comarca.
Sense deixar el tram d’El Camí creuem a l’altra banda de la Riera de la Torre i voregem fins creuar la C-16, donant-nos entrada a l’Espai d’Interès Natural de Montserrat des del qual iniciarem tot el descens fins arribar a Olesa de Montserrat.
El conjunt paisatgístic del terme municipal d’Olesa de Montserrat presenta racons de gran bellesa, indrets protegits i d’alt valor patrimonial i geològic amb una gran diversitat d’elements naturals. Un d’ells és l’Espai Natura Puigventós.
Aproximadament als 100 metres de descens trobem la capella de Sant Pere Sacama. És una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l'extrem nord-est del terme municipal d'Olesa, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.
Seguim camí tot fent un tram de pujades i baixades i novament descens. Travessant les planes agrícoles passem pel costat de la Masia Can Llimona envoltada d'oliveres. Hi ha constància que al segle XIV els Llimona, propietaris del mas, ja produïen oli. Actualment està en règim de masoveria. El conreu principal és l'olivera de varietat Palomar, tot i que podem trobar finques on es combina amb arbres fruiters i també una hectàrea on es cultiva vinya.
Un cop hem travessat les planes agrícoles arribarem als peus de la muntanya de Montserrat, al nucli d’Olesa de Montserrat, final de la nostra ruta. Municipi ric en cultura i tradició, i marcades arrels agrícoles.