Marxa pel Decreixement al Vallès

Data de l'activitat: 
Dv, 07/02/2010 a Dj, 07/08/2010
Organitza: 
Marxa pel Decreixement al Vallès
Ubicació: 
Vallès Oriental

Caminada temàtica: Relaxa't al Montseny!

Els dies 25 i 26 de setembre, caminada de relaxacio i consciencia d'inici de temporada al Montseny

Ds, 09/25/2010 a Dg, 09/26/2010
Montseny: Vallès Oriental-Selva-Osona
Etapes: 

Dia 25: Sortim de Sant Celoni, passem per Santa Maria de Palautordera i arribem a Sant Esteve de palautordera:  7,3 km

Dia 26: Sortim de Sant Esteve de Palautordera, passem per Mosqueroles i arribem a Campins:

10 km

Opcions i preu: 

Abans del 17 de setembre:

organitzacio, allotjament i apats: 107EU

Organitzacio i allotjament (apats a part): 57EU

 

A partir del 17 de Setembre i fins el 21 de setembre

Organitzacio, allotjament i apats: 117EU

Organitzacio i allotjament (apats a part): 67EU

 

Descomptes en el preu de l'organitzacio per a padrins del Cami i menors de 18 anys! Informa-te'n  trucant al telefon 93 844 45 53 o enviant un correu a: [email protected]

 

Places limitades!

 

Grau de dificultat: 

Baix

Adreça i telèfon d'inscripció: 
[email protected] 93 844 45 53
Taxonomy upgrade extras: 
Vallès Oriental
Termini d'inscripció: 
Dv, 09/24/2010

Vallès Oriental

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? La companyia que enllaça la majoria de municipis amb la capital comarcal i els principals nuclis de població amb Barcelona és Sagalés. La seva pàgina web és:www.sagales.com, i el telèfon: 902 130 014

Amb Ferrocarril: La comarca compta amb les línies de Rodalies C-2 (de Sant Vicens de Calders a Maçanet) i C-3 (de l’Hospitalet a Puigcerdà)

 

Els trens regionals de Girona a Barcelona paren a Granollers i a Sant Celoni.

Ubicacio. Composta per trenta municipis, es la comarca mes gran en superficie del voltant de Barcelona i la menys poblada. Esta situada en plena depressio Prelitoral, fet que li ha donat el caracter de terra de pas al llarg de la historia. Queda franquejada, al nord, pels cingles de Berti i el Montseny i, al sud, per la serralada litoral. Terra de muntanya pero tambe de planes fertils, es regada per dues conques: la del Besos, a  l'oest, i la del Tordera, a l'est.

Dades Generals
Data Població: 
2012
Mapa Comarca: 
Cita: 

"En ma terra del Valles

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espes,

cinc quarteres massa terra.

Com el Valles no hi ha res".

 

Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), tambe conegut amb el pseudonim de Pere Quart) - Corrandes d'exili

Etimologia del nom: 
La comarca se cita per primera vegada en un document del s.IX amb el nom de (regiones) vallense, que deriva del mot llatí valle, "vall". La distinció entre Vallès Occidental i Vallès Oriental no es va produir fins a la divisió administrativa el 1936, moment en què per la seva extensió i nombre d'habitants, va quedar seccionada la que havia estat la sotsvagueria del Vallès
Activitat econòmica: 

El sector primari, abans amb molt de pes, actualment nomes representa l'1% de la produccio comarcal; hi predomina el conreu de seca i hi ha certa presencia de la cria de bestiar bovi, porci i aviram. La industria (36%), caracteritzada per la presencia de la textil, la metal*lurgia, la quimica i l'alimentaria, va perdent forca en detriment d'un sector serveis en creixement (52%). La proximitat de Barcelona, les bones comunicacions, l'abandonament del sol per a us agrari i la descentralitzacio de la industria han facilitat la proliferacio de poligons industrials, aixi com la creacio d'urbanitzacions de poblament, dispers que han afavorit la construccio (9%). Tots aquests factors son la causa d'un brusc salt demografic. Mentre que poblacions com Granollers, Mollet i Parets formen conurbacions amb els municipis veins, tendeixen a desapareixer la poblacio dels nuclis mes petits de muntanya i el tipic poblament vallesa de masies disperses. Actualment, el Valles Oriental es la comarca amb mes produccio d'habitatge dispers de l'area metropolitana.

Patrimoni: 

A la comarca hi podeu trobar restes historiques que van des de l'origen de l'home fins a l'epoca romana; a la serralada Litoral n'hi ha de prehistoriques i iberiques, mentre que a Caldes de Montbui i a la vila de can Terres de la Garriga se'n conserven del temps dels romans. Son d'epoca mes moderna el campanar d'art romanic de l'esglesia de Sant Pere de Vilamajor, la construccio renaixentista de la Porxada -emblema de la capital de Granollers- i les torres d'estiueig modernistes de centres importants com l'Ametlla del Valles, Figaro-Montmany, la Garriga, Granollers o Cardedeu. Rondant per aquestes terres, si sentiu brogit de motor no us espanteu, que es el circuit de Montmelo.

Tradicions: 

Les tradicions mes destacades de la comarca son les festes del Corpus de la Garriga,la dansa de Castelltercol i el ball del ciri (que es fan per festa major) i el ball de gitanes. A mes, no ens podem estar d'anomenar la Festa Major dels Blancs i els Blaus de Granollers i el festival d'estiu Caldeja't  de Caldes ce Montbui

Museus: 

La gamma museistica d'aquesta comarca engloba ambits forca diversos. A Granollers, per comencar, hi ha dos museus, un d'abast comarcal i un altre dedicat a la natura. Si us atanseu a Cardedeu podreu veure, dins del  Museu Tomas Balvey, una de les farmacies antigues mes ben conservades; d'altra banda, a Castelltercol trobareu la casa pairal d'un dels principals politics catalanistes: Prat de la Riba. I ja voltant per aigues mes artistiques, us hem de fer saber que al museu Thermalia deCaldes de Montbui, a mes de conservar-s'hi l'empremta que els romans van deixar a la poblacio a traves de les termes, hi ha part de l'obra de Manolo Hugue i de Picasso. I a Mollet, mes art, tot fent un recorregut pels s. XIX i XX, conduits per la produccio catalana i, sobretot, l'obra del pintor Joan Abello.

Gastronomia: 

Son productes tipics d'aquesta zona les mongetes del ganxet, els tomaquets montserrat, diversos fomatges frescos artesans amb denominacio d'origen, els embotits,  els carquinyolis de Caldes i els borregos de Cardedeu, les codinetes (galetes amb pinyons de Sant Feliu de Codines), el rajol de Granollers (un pastis) i  els vins de Martorelles i Santa Eulalia de Roncana.

Medi i Paisatge: 

La comarca te prou cabuda i valor paisatgistic per a tres parcs naturals. El primer que esmentem, el Parc Natural del Montseny; ocupa una extensio de 30.120 ha que esta distribuida en divuit municipis repartits entre el Valles Oriental, la Selva i Osona. Dins d'aquesta zona protegida, mes amunt de la poblacio de Canoves i prop del panta de Vallforners, hi podeu trobar un dels arbres monumentals mes interessants de Catalunya, el castanyer de Can Cuch, que fa un perimetre de 12 m; si feu cap al Parc Etnologic del Tagamanent, en canvi, podreu observar com era la vida al mon rural durant el segle XVIII. Els altres dos parcs d'interes estan situats entre les comarques del Maresmei elValles Oriental i son el Parc del Montnegre - Corredor, amb una extensio de 15.000 ha, i el  Parc de la Serralada Litoral, amb 4.053 ha.Al nord-oest hi ha els cingles de Berti, amb l'encisador espai de Sant Miquel del Fai i les cascades del Tenes, i molt a prop, al cim d'Aligues, hi podeu veure el vol de mes de vint especies diferents d'aus rapinyaires. Mes al sud, a Mollet, en una de les zones mes industrialitzades de la comarca, s'hi amaga un espai reservat per a boscos, masies i camps: l'Espai Rural Gallecs.

Fotografies: 

Pàgines

Adreça

Catalunya

Telèfon

93 844 45 53 - 608 035 983

Correu

[email protected]

Social