Garrotxa

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport public?

Amb les linies regulars que l'empresa TEISA i el Bus Transversal que comunica els municipis de la Garrotxa. El tren no arriba a la Garrotxa, pero l'estacio mes propera es a Girona, que enllaca amb els autobusos de la Teisa. A la comarca tambe hi ha serveis de taxi.

TEISA: 972260196  www.teisa-bus.com

La Garrotxa esta situada a la zona nord-oriental de Catalunya i es la comarca amb menys altitud mitjana del Pirineu. La major part del territori es a menys de 600 m d'altitud i les muntanyes mes altes no superen els 1.600 m.

Dades Generals
Data Població: 
2011
Mapa Comarca: 
Cita: 

"La Garrotxa, o, si voleu, les Garrotxes -que volen dir, en la nostra llengua, terres dolentes, terres aspres, pobres, trencades i esbarlades-, es aquella comarca situada a ponent de l'Alt Emporda, entre el Pirineu i Collsacabra, i que arriba fins al Ripolles, a ponent." Josep Pla

Etimologia del nom: 
El nom “Garrotxa” s’ha relacionat etimològicament amb l’arrel llatina garr-, que ens condueix a garric o garriga, referit a una comunitat vegetal formada per plantes de fulla endurida. També hi ha la possibilitat que provingui del mot rotxa, varietat mossàrab de roca o d’arroc. Amb tot, “Garrotxa” significa terra aspra, trencada, abrupta o de mala petja, segurament a causa del seu relleu muntanyós.
Característiques llengua: 

Tradicionalment, el parlar de la Garrotxa ha estat catalogat dins dels dialectes orientals, concretament al bloc del catala central. Per a alguns linguistes, forma part del subdialecte septentrional de transicio; d'altres, en canvi, en defensen la inclusio dins el subdialecte gironi.

 

En el parlar de la Garrotxa hi ha tendencia a la ioditzacio de la -ll. Per exemple, "tinc l'ull de color vermell" es pronuncia "tinc l'ui de color vermei". En determinats mots es perd la -s, com ara en frases com ara "es bo" i "no val pas res", que es pronuncia "e bo" i "no val pa re". Tambe es fan elisions o aferesis, com ara en "sembla"/"sel*la", "vaig"/"vai" i "altre"/"atre". En altres mots s'afegeixen oclusives, com ara en "penso"/"pensot", "col*legi"/"col*legit". D'altra banda, no hi ha variacio entre la o oberta i la tancada.

 

Els mots que contenen el grup consonantic -NDR- i -LDR- conserven les formes sense la -d-, de manera que "tendre" es "tenre"; "cendra", "cenra", i "divendres", "divenres". Cal fer notar que la -r- intersil*labica es reforca. Totes aquestes variants estan en decadencia, especialment entre la poblacio mes jove, que les considera vulgars i pagesivoles.

 

S'utilitza el vocalisme aton, com en la resta del catala central i a diferencia del catala occidental. Pel que fa a la -e-, cal esmentar un fet tambe comu a la resta de comarques de Girona, que es a la pronuncia oberta d'algunes -e- que a la resta del domini del catala centralson tancades. Aixi, trobem casos com ara "llengua", "sense", "llei", "ell", "estrella", "tema", "sistema", "es", entre altres mots.

 

Pel que fa als articles, cal parlar de l'us exclusiu de l'article personal masculi en davant de noms i cognoms iniciats en consonant, que s'ha mantingut a les comarques de Girona ("en Pere", "en Joan", etc.), enfront d'el, que s'empra a moltes altres comarques. Davant d'un nom comencat amb vocal, l'article personal es converteix en el apostrofat: "l'Albert", "l'Aniol", etc. Pel que fa al femeni, s'ha perdut l'antic na, encara viu a les Illes, i unicament ha quedat la forma la,per als noms comencats tant en vocal com en consonant: "la Maria" i "l'Eva".

 

Expressions com ara "Ets vingut massa aviat" i "Te som vist aquest mati al Firal" estan cada vegada mes en desus, si be encara es poden sentir en boca de la gent mes gran de la comarca.

 

Recull de lexic garrotxi:

Acotiar: posar be la llenya al foc, apilar-la per tal de revifar-lo.

Aiga: aigua.

Arreveixinar: refer algu, espavilar-lo. // Refer-se d'una malaltia.

Cardar: verb comodi en multiples situacions i contextos, que pot assimilar-se al verb fotre. Es coneguda la dita "Qui no carda a Olot no carda enlloc", que fa referencia a l'us desmesurat d'aquest mot.

Catiusca: bota d'aigua per a la pluja, generalment de goma negra, que arriba sota el genoll.

Entalaiar-se: adonar-se d'alguna cosa.

Suara: ara mateix, fa un instant.

Reblincola: giragonsa que fa una persona o un cami.

Ventallot: bufetada, cop violent.

 

Expressions:

A can pixa ball de nit / Ah manyac / Ara pla! / Anar a tot drap / Ben res / Cardar mitja basarda / D'escallimpada / Fer l'eixera / Ser un mal cuat / Ser un noi viroi / Ser de collo de mico / Parida l'hemus / Per alt enlla.

 

Dites:

A Olot es popular la frase "Per les festes del Tura, cada any una criatura; per les festes d'Olot, cada any un borinot".

 

 

Activitat econòmica: 

Durant la darrera decada, la Garrotxa ha sofert un proces de terciaritzacio: han augmentat les activitats vinculades amb els serveis publics i amb els serveis a les empreses i, sobretot, les relacionades amb el turisme. No es una comarca amb una llarga tradicio turistica, pero aquests ultims anys s'ha consolidat com una destinacio marcada per l'interes pel seu patrimoni natural, cultural i gastronomic. Per aquest motiu, hi ha hagut un important creixement de les activitats turistiques.

D'altra banda, el Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa van impulsar a partir del 2001 un pla d'actuacio per a la millora integral del sector que ha permes al Parc Natural acreditar-se amb la Carta Europea del Turisme Sostenible.

Patrimoni: 

A la comarca, hi podeu trobar la via romana del Capsacosta; el llegat arquitectonic de l'edat mitjana aBesalu, Santa Pau i Sant Joan les Fonts; el call jueu de Besalu, i els camins dels aixecaments remences a les valls d'en Bas i d'Hostoles. A Olot podeu visitar el claustre renaixentista de l'antic convent del Carme, els volcans i la tradicional imatgeria religiosa. D'altra banda, podeu fer una visita a les ermites romaniques de Maia de Montcal i Beuda, o aturar-nos a la cinglera basaltica de Castellfollit de la Roca, un dels miradors de la comarca. Tambe podeu fer una ruta modernista per la comarca o un recorregut per les 15 esglesies romaniques de la Vall de Bianya.

Tradicions: 

El jovent, i els no tan joves de la Garrotxa han sabut des de sempre crear una oferta d'oci i de festa al marge de tot allo oficial, organitzat o institucional. Al llarg de la historia, sobretot pel que fa a la mes recent, l'autoorganitzacio ciutadana ha estat una constant per crear l'alternativa.

Des de fa anys, nombroses trobades i aplecs amb els musics de muntanya servien als nostres avis per divertir-se, i fins i tot burlaven (i encara avui) la frontera per agermanar catalans del nord i del sud a Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa).

Avui dia, pero, si hem de parlar de les festes amb mes seguiment per part del jovent de la comarca, hem de parlar sens dubte de les petites festes de poble, si be totes tenen el seu encant i el seu seguiment, cal remarcar especialment les festes dels pobles de la Vall d'en Bas a l'estiu, on el jovent, vingut de tota la comarca es troba cada cap de setmana a un poble diferent, ballant tota la nit fins ben entrat el mati.

Aquestes festes culminen cada estiu amb les 24 hores de volei, a Olot, que marquen al preludi a les esperades Festes del Tura. I es que no es pot parlar de festa a la garrotxa sense parlar de les Festes del Tura.

Al marge d'allo normalment dit o conegut, a les Festes del Tura hi ha una serie d'esdeveniments molt populars i arrelats que son gairebe d'obligada assistencia pel jovent; la Turinada i el posterior Ball de l'Hora, el birra-crucis, la tancada d'anecs, etc..

A banda, al llarg de l'any, son variades (tot i que no pas moltes) les opcions d'oci alternatiu a la comarca, algunes ben curioses com el sopar rural de Riudaura, i altres molt populars com poden ser el Carnestoltes "brutes, tous i poca-soltes" a Olot, o l'empenya't.

redactat per: Marc August Muntanya (La Greda)  Data: primavera 2009

Moviments socials: 

La Garrotxa es una comarca amb una tradicio associativa important. El teixit associatiu es dens, i arriba a tota mena d'ambits, des de les associacions de veins, passant per les colles dels pobles, associacions de comerciants, de productors, d'oficis, d'aficions, esportives, culturals, politiques, solidaries, etc.

Aixi doncs, recorrent la historia mes recent de la comarca no es estrany trobar un intens moviment social organitzat en col*lectius diversos, dels quals destaquem el seguents:

El moviment Escolta, present a la comarca des de l'any 1953 ha marcat diverses generacions a traves de la formacio de ciutadans lliures i compromesos amb el territori i la identitat; aixi mateix, ha esdevingut l'embrio, parcial o total, de molts moviments socials, com per exemple els Amics de l'Alta Garrotxa, entitat que promou l'adequacio d'ermites i la preservacio d'aquest indret, o el MCO (monitors cooperants d'Olot), que sorgiren a mes de l'escoltisme dels Esplais de la Garrotxa. Aquesta ONG va desenvolupar un intens treball de conscienciacio a la poblacio Garrotxina i diferents treballs de cooperacio, sobretot a Nicaragua.

La denominada Esquerra Independentista (EI) tingue un resso important a la comarca sobretot a partir de la darreria dels anys '90, especialment a Olot amb el bar i casal independentista Terra Aspra. Aquest bar fou la culminacio de diferents casals i projectes comuns de l'Assemblea de Maulets de la Garrotxa i la CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Paisos catalans). Ambdues associacions (encara existents avui, pero amb menys pes) tingueren un ampli resso mediatic, sobretot arran de la demanda de preso a Toti Juanola per unes pintades amenacadores (que ell nega rotundament haver fet, i que finalment queda absolt). I la consequent llarga i intensa campanya pro-absolucio. A banda d'aixo, tambe marcaren un abans i un despres amb la organitzacio d'actes diversos com la Calcotada popular, les vagues d'estudiants (de seguiment massiu) contra la LOU i contra la guerra d'Iraq, els enterraments a la constitucio espanyola, etc...

Actualment L'associacio Greda ha pres part del relleu del casal independentista de la Garrotxa, amb l'obertura de l'Ateneu popular 217 al nucli antic d'Olot, en col*laboracio amb el SEPC (antiga CEPC) i Maulets Garrotxa, i organitza alguns dels actes dels que es feia carrec el casal, tot i que la Greda aposta principalment per la cultura popular com a eina de conscienciacio.

Cal destacar tambe la presencia a la comarca d'organitzacions solidaries amb altres pobles oprimits com el catala, com serien l'Associacio d'Amics del Poble Saharaui, que cada any porta mainada dels camps de refugiats a passar l'estiu en acollida amb families de la comarca, o l'associacio pels drets del poble Amazig a Catalunya, que defensa els drets d'aquest col*lectiu molt nombros a la comarca, i que col*laboren estretament amb l'associacio Greda.

Finalment, destacar un potent moviment social nascut darrerament arrel de la manca d'una sala polivalent a Olot, el col*lectiu Decibels Sota Zero esta format principalment d'artistes provinents del FAIG) i organitza actuacions, concerts, etc..., per generar debat entorn d'una important mancanca de la ciutat.

La Garrotxa, es doncs un exemple d'organitzacio ciutadana, ja que el teixit associatiu esta en creixement constant, i respon sempre a les mancances institucionals.

 

redactat per: Marc August Muntanya (La Greda)   Data: primavera 2009

Museus: 

L'oferta museistica es variada. A Olot hi ha el Museu Comarcal de la Garrotxa, on s'exposen obres d'autors provinents de l'escola paisatgistica de la ciutat, entre d'altres. L'Escola paisatgistica o l'Escola pictorica d'Olot es un grup de pintors que va iniciar un estil pictoric a la segona meitat del segle xix. Inclou no tan sols els artistes olotins, sino tambe tots aquells que han pres el paisatge d'Olot com a font d'inspiracio, tot i que executen les obres amb plena llibertat de tendencia, d'estil i de tecnica. L'iniciador va ser Joaquim Vayreda, que va fer multiples versions del paisatge d'Olot.

A Olot tambe hi trobareu el Museu dels Sants, ubicat a l'antiga fabrica de l'Art Cristia, on podeu coneixer el proces d'elaboracio d'aquestes figures, i el Museu dels Volcans, situat al Parc Nou. A Castellfollit es pot visitar el Museu de l'Embotit,una col*leccio privada, i el Castell Medieval Estada Juvinya - Centre d'Interpretacio del Territori de Sant Joan les Fonts.

 

Gastronomia: 

La gastronomia forma part del patrimoni cultural de la Garrotxa. S'utilitzen productes autoctons i de qualitat i a cada estacio hi ha una varietat de plats adequats als productes de temporada. Alguns son les cebes cultivades al volca Montsacopa, les patates que es tornen a recuperar en els cultius d'en Bas, els fesols de Santa Pau, les tofones dels boscos dels voltants i el fajol, a mes dels embotits artesanals, la ratafia o el blat de moro groc i blanc amb que es fa un farro. El col*lectiu Cuina Volcanica s'encarrega d'elaborar els suculents plats, de promocionar els productes tipics de la comarca i de divulgar-ne la gastronomia. Tambe hi ha Besalu Gastronomica i Cuina Remenca. A mes, les millors guies gastronomiques reconeixen molts restaurants de la comarca, que no son pas aliens a la filosofia de la cuina volcanica.

Medi i Paisatge: 

A la Garrotxa es poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents: a bona part de la meitat sud s'hi estenen mes de 40 volcans i diverses colades de lava que formen un paisatge suau i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa; des de la vall del riu Fluvia cap al nord, el paisatge canvia radicalment. Es torna mes abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, que donen pas a l'Alta Garrotxa, una area declarada Espai d'Interes Natural, de la mateixa manera que ho estan el Collsacabra i el massis del Puigsacalm, ambdos situats a l'oest de la comarca.

 

Tots aquests elements, juntament amb d'altres com el riu Fluvia, formen part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea que protegeix els espais naturals mes singulars, diversos, rars, ben conservats, representatius, fragils o vulnerables i que connecten amb d'altres de les mateixes caracteristiques.

 

Durant tot l'any, les precipitacions acostumen a ser abundants a la Garrotxa, si be l'hivern es l'estacio mes seca. Les pluges frequents generen uns estius frescos mentre que la influencia del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.

Pel que fa a la vegetacio, els alzinars son caracteristics dels vessants assolellats del sector oriental. Les rouredes predominen a la resta de zones, i les fagedes es troben als sectors mes humits. A la plana d'Olot, l'especie natural mes caracteristica es el roure penol, encara que avui en dia la seva presencia s'ha reduit a petits boscos situats al voltant de la ciutat.

Fotografies: 

Pàgines

Adreça

Catalunya

Telèfon

93 844 45 53 - 608 035 983

Correu

[email protected]

Social