Temàtica:
Ubicació:
Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental. Té l'origen en una vila fiscal romana situada on ara és el nucli històric de la Força de Vilamajor . També fou una batllia reial dins de la Sotsvegueria del Vallès. Es conegué amb els noms llatins de Vilamagore i Vilamaiore.
A la comarca del Vallès, Vilamajor era una vila romana que no era propietat de cap persona sinó de l'Estat. Era una vila fiscal, que dominava sis viles més: la Villa Brucarias, la Villa Cannes, la Villa Rasa, la Villa Goma, la Villa Riffa i Alcozi. La Villa Maiore era, a més, la seu de la parròquia, des de sempre dedicada a Sant Pere. No es conserven ni l'església primitiva ni la que la succeí , amb l'excepció de la làpida d'un prevere, anomenat Orila, mort als 80 anys el 872 dC.
Vilamajor era en el seu origen una vila fiscal, propietat de l'Estat. A l'edat mitjana, no depenia de cap baró o senyor, com els pobles veïns, sinó que depenia dels comtes de Barcelona, que hi construïren un castell. Del castell de Vilamajor també en depenien dues parròquies més: la de "Caritulo" (Cardedeu) i la de "Santa Susanna". Al segle XI, el castell s'amplià amb la construcció d'un palau comtal on hi residiren algunes temporades els comtes i hi nasqué el rei Alfons el Cast.
Recórrer a la font d’origen per seguir llegint.
