Vegetació i flora gombrenesa

La diversitat d’hàbitats del municipi de Gombrèn està ben representada en els estatges de vegetació de l’àmbit montà i subalpí amb influència mediterrània des de les parts més baixes i humides fins a les més altes que sobrepassen els 2000 m, al cim de la Serra de Montgrony. De l’estatge subalpí destaca el relleu suau i ondulat de la muntanya amb rics prats de pastures per a l’estiu. Contrasta la seva vegetació herbàcia amb l’abundant vegetació arbòria i arbustiva de la resta del paisatge, i sobretot, amb zones d’impressionants cingleres verticals que s’escampen per tot el territori septentrional, la qual cosa, configura un típic paisatge en mosaic.

De la vegetació arbòria destaca el predomini, a l’obaga, del pi roig (Pinus sylvestris) i a més altitud el faig (Fagus sylvatica). Al solell, el pi roig es combina amb clapes de roure (Quercus petraea, Q. pubescents…), i són sorprenent les alzines (Quercus rotundifolia) a la sortida del poble que se sumen a la gran varietat arbòrea. Als vorals del riu Merdàs, hi són notoris els típics arbres i vegetació de ribera.

Per la seva grandària i espectacularitat és recomanable visitar el roure de la Font del Raig, a mig quilometre de Coll de Merolla en direcció a la Cot, i també el Faig del camí ramader de Puigbò en direcció a Faig General.

Quant als arbusts, destaca el boix (Buxus sempervirens) per la quantitat i les dimensions considerables, tret dels que sobreviuen als roquissars del solell. Els avellaners (Corylus avellana) de caràcter arbustiu s’escampen arreu del territori. També, aquí i allà, hi ha aranyoners (Prunus spinosa), arç blanc (Crataegus monogyna), ginebrons (Juniperus communis), rosers (Rosa canina) romegueres (Rubus fruticosus) i molts d’altres.

La vegetació herbàcia és molt difícil de resumir per la seva varietat i abundor. A les pinedes ombrívoles, hi predomina la maduixera (Fragaria vesca), el marxívol (Helleborus foetidus), la pulmonària (Pulmonaria officinalis), entre d’altres. Arreu trobem herba fetgera (Anemona hepatica) i herba blava (Polygala calcarea). Destaca l’orella d’ós (Ramonda myconi) i la bonica corona de rei (Saxifraga longifolia),les quals viuen a les fissures de les roques calcàries, sempre orientades al nord i que s’han utilitzat molt a nivell fitoterapèutic. En aquest sentit també destacar el segell de salomó (Polygonatum multiflorum) com a planta especial, i algun exemplar de belladona (Atropa belladona). Tant en els prats montans com subalpins, hi conviuen gran diversitat d’espècies d’orquídies, fins hi tot hi ha localitzades les sabatetes de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus), molt escassa i per tant difícil de trobar. Les molleres, nombroses al territori determinen una vegetació, a la qual, el canvi climàtic li suposa un gran problema per subsistir.

 ,

La geologia, caracteritzada per plegaments rocosos que tingueren lloc a l’era terciària, determina un relleu escarpat, rocós i escultòric, predominantment calcari, on la vegetació és especial, a la cara nord, com hem dit anteriorment, abunden la corona de rei i l’orella d’ós, i a la sud, la cornera (Amelanchier ovalis) i tot mena d’herbes aromàtiques: farigola (Thymus vulgaris), sajolida (Satureja montana) espígols (Lavanda angustifolia, L. Latifolia), fonoll (Foeniculum vulgare) etc. A la zona silícixca, en canvi, la vegetació varia, i per exemple, al Refugi Planelles a Montgrony hi és present el nabiu (Vaccinium myrtillus) i la brossa (Calluna vulgaris).

 ,

La quantitat de bolets és notable a tot el territori tant a la primavera, amb els camasecs (Marasmius oreades) i el moixernó (Calocybe gambosa), com a la tardor que ens ofereix moltes varietats, de les quals, excel·leix els rovellons (Lactarius sanguifluus, L.deliciosus), entre d’altres. També és important la presència de tòfones (Tuber sp).

 ,

De la flora gombrenesa, n’hi ha una modesta mostra al Jardí Botànic de Plantes Medicinals de Gombrèn d’aproximadament unes 300 espècies. Malgrat la seva intenció no és ser un recull de plantes autòctones, sinó que el que vol és donar a conèixer les més representatives a nivell terapèutic, ens pot ajudar a descobrir-ne alguna difícil de localitzar.

 ,

Per acabar, comentar que l’espai d’interès natural de la Serra de Montgrony està inclòs en la Xarxa Natura 2000.