Tradicions, festes i costums de Xàbia.

Fins fa relativament poc Xàbia estava aferrat a costums que passaven de generació en generació de forma natural. Les tradicions eren llei i ningú no gosava pensar que podien desaparèixer. Darrerament però aquests costums han sofert una evolució tal que viuen a hores d’ara el seu ocàs i assistim al ressorgiment de nous.

Per assegurar-ne la subsistència es va haver de treballar fort i la forma de realitzar els treballs va esdevindre norma que s’observava puntualment. Així, a l’entrada de l’estiu s’havia de fer l’erà per a separar el blat amb l’objectiu de la manutenció de les persones i la palla pels animals, així mateix, la gent se n’anava a les casetes a fer la renda la qual com el nom indica era tot el temps que es tardava en arreplegar les collites de productes com ara l’ametlla, les garrofes, la dacsa, el cacahuet, els fesols, els moniatos i la verema (el raïm de moscatell, per escaldar-lo i fer-ne la pansa (principal font d’ingressos de poble al segle XIX) i la resta per vinificar-lo.

A la tornada la casa del poble, se celebrava el Nadal amb la família bo i menjant l’olla amb pilotes –dolça i salada-, pastissets i casques, amb l’arreplegada de les estrenes, el cant de nadales, el muntatge de betlems, els regals dels Reis, ... I amb l’entrada de l’any arribava el temps de la porquejà o matança del porc, esdeveniment que reunia amistats i veïnat per a guisar-lo, fer embotit i guardar segí, cansalada i frito per a la resta de l’any. També es feia pa i coques, mones per Pasqua, tortades, tot al forn de casa així com la preparació de convits pels sants de casa o altres celebracions familiars.

Altres tradicions, recordades amb nostàlgia i enyor, són les que reunien el veïnat a les portes de les cases les vetllades de bon temps. Fer dansades, sopars i jocs de pilota per la festa del sant eren altres de les celebracions típiques dels carrers. Per últim, visitar les famílies i anar a vore el Natzaré a l’anada i a la tornada de la renda.

Sobre aquell temps encara hui resten casetes amb riuraus, canyissos, estufa de pansa, forn d’escaldar, forn de pa, arreus del camp, cup i premsa pel vi tot i que és el Museu arqueològic i etnogràfic Soler Blasco el lloc on ens podem retrobar de forma més vàlida amb el nostre passat.