Temàtica:
Ubicació:
L’església de Sant Tomàs de Fluvià és romànica, del segle XI.
L’església romànica es creu que es va construir sobre les restes d’una capella anterior, dels segles VII-VIII, en el lloc on hi hagué una vil·la romana. No és impossible que aquesta esglesiola preromànica hagués substituït un primitiu temple paleocristià. Cal pensar que Sant Tomàs es troba en el rerepaís immediat a Empúries, a la vora d’un camí que portava a la vella ciutat.
Desconeixem, altrament, l’època inicial del monestir de Sant Tomàs del qual només sabem que ja existia al segle XI. El seu emplaçament recorda el d’algunes comunitats fundades en el renaixement monàstic dels segles IX-X, que solien escollir llocs de culte perduts o ruïnes d’edificis civils d’època romana. Són molt significatives, però, les restes de la capella dels segles VII-VIII, podent ser d’origen visigòtic.
L’església de Sant Tomàs va pertànyer fins el 1789 a la parròquia de Sant Martí de Canyà, església avui desapareguda, emplaçada vora el camí reial a poc més d’un Km. al nord del poble i del priorat.
L’actual església de Sant Tomàs de Fluvià és d’una nau amb transsepte i capçalera formada per tres absis semicirculars que a l’interior presenten forma de ferradura. Són notables algunes irregularitats de la seva planta, especialment l’acusada desviació o inclinació de l’ala septentrional del creuer i de l’absidiola del mateix costat.
L’aparell romànic de l’església de Sant Tomàs és de carreus escairats de pedra de color gris que formen filades seguides. Aquestes filades son d’altures molt diverses degut a les mides i formes dels carreus. Es tracta d’un parament propi d’un moment avançat de romànic, per la qual cosa es data la construcció al s.XI. La tipologia de l’aparell lliga perfectament amb les estructures romàniques que el monument ha conservat; voltes de canó, arcs de mig punt i finestres d’un sol vessant, característiques del període esmentat.
L’església prioral de Sant Tomàs de Fluvià és un monument d’un gran interès, bastit sobre restes d’edificis molt anteriors. Potser la notable irregularitat de la planta del transsepte i de la capçalera és motivada per l’existència d’aquestes restes, pel fet d’haver aprofitat fonaments més antics. Aquest extrem s’ha demostrat en l’excavació i, concretament. en el mur nord del creuer. D’altra banda son visibles uns reduïts fragments d’aparells antics en ambdós murs laterals de l’església. El de, la banda septentrional podria ser preromànic, mentre el de migdia no és impossible que sigui, encara, més antic, d’època romana. Resta, doncs, ben palès que el temple romànic va aprofitar i, en part va respectar, els vestigis de construccions més velles. Potser aquesta circumstància explica també la forma ultrapassada dels absis.
El temple compte amb una petita pila baptismal romànica. Es monolítica, de forma ovoide amb un peu apiramidat, a mena de copa. El contorn superior està resseguit per un fris de petits arquets cecs de mig punt.
Amb les obres de restauració que es realitzen al 1982, a més de descobrir les restes de pintura mural romànica i eliminar una falsa volta de la nau que va permetre d’identificar-ne un gran espai, es va consolidar tot l’edifici, es va enderrocar una construcció parasitària que amagava exteriorment l’absidiola de migdia.
El conjunt pictòric de Sant Tomàs és un dels més importants descoberts recentment. De tot el conjunt pictòric que devia decorar l’interior de l’església només s’han conservat restes a la conca absidal i a la part superior de la volta, a part uns petits fragments a l’arc de migjorn proper al absis. A l’església de Sant Tomàs s’hi han realitzat, fa pocs anys, uns encertats treballs de restauració i d’embelliment.
Per visitar l’esglèsia, i el seu interior, cal posar-se amb contacte amb l’Ajuntament de Torroella de Fluvià, telèfon 972 52 02 60
. Horari d’oficina de dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.
