Temàtica:
Ubicació:
Sant Carles de la Ràpita, també conegut com la Ràpita dels Alfacs o simplement La Ràpita, és un municipi situat a la comarca del Montsià,a les Terres de l’Ebre. Té 14.611 habitants i una extensió de 53’7km2. El mot Ràpita prové de l'àrab ràbita o ribat que vol dir fortificació amb funcions militars i religioses o de la paraula ar-rabita que vol dir ermita.
Es troba al peu de la Serra del Montsià i al sud del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a l’entrada de la Badia d’Els Alfacs i un gran braç de sorra format pels sediments que l’Ebre arrossega cap el mar (la Punta de la Banya), tot un espectacle per la vista.
El rei Carles III es va enamorar tant de l’indret que va decidir construir-hi un dels ports més importants de la Mediterània i convertir el petit poble de pescadors en la seva ciutat somiada: Sant Carles de la Ràpita. En podeu consultar més informació a l’article dedicat a la història de Sant Carles de la Ràpita.
A nivell econòmic el sector de la pesca té un protagonisme especial. El port compta amb la flota pesquera més gran de Catalunya i també destaca per la qualitat de les seves captures com el marisc i els llagostins. Durant el S.XIX es va introduir el cultiu d’arròs a la zona, essent el principal cultiu de la comarca tot i que també s’hi troben altres explotacions com l’olivera i el garrofer. D’altra banda es va iniciar l’explotació de les Salines de la Trinitat per la producció i exportació de sal.
Sant Carles de la Ràpita és sens dubte un punt d’interès turístic per la seva privilegiada ubicació, entre el mar i la muntanya i molt propera al Delta de l’Ebre, oferint un ample ventall de serveis i grans platges de sorra fina.
La població més turística de les Terres de l’Ebre compta amb un patrimoni històric destacat i una cultura molt arrelada al Delta de l’Ebre i al mar. Tot plegat ho podeu veure reflectit als llocs d’interès de Sant Carles de la Ràpita que us detallem a continuació:
Llocs d’interès dins el nucli urbà
Museu de la Mar de l’Ebre
El museu es troba a l’edifici de Les Casotes d’estil neoclàssic. Fou construït a mitjans del S.XIX per la Real Compañía de Canalización del Ebro a tocar del port pesquer i l’accés al Delta i s’ha mantingut incacte des d’aleshores. Al costat podem trobar-hi el moll, restes de l’enclusa i la gran dàrsena que hi havia, instal·lacions vinculades al canal de navegació entre Amposta i La Ràpita per salvar els bancs de sorra de la desembocadura de L’Ebre.
El museu de 900m2 disposa d’una sala multiusos i acull dues exposicions permanents: “La Mar de l’Ebre: del cap de Terme a Sòl-de-riu” i “Les Terres de l’Ebre: terra de pescadors i mariners”, que recullen la biodiversitat de la zona i les vicissituds de la navegació entre d’altres, amb el suport d’objectes originals, audiovisuals i contingut multimèdia a un entorn ideal per tractar la temàtica des d’un punt de vista històric i actual.
La primera exposició permet descobrir sobretot els ambients marins, on l’aigua dolça de l’Ebre i la geografia submarina configuren un dels espais més rics de fauna i flora de la costa ibèrica, com són els sorrencs rocosos o les praderies d’algues. També inclou una mostra dels peixos més representatius, una d’altres grups biològics marins (des de mamífers, rèptils, aus, coralls..) i una destacada col·leció de moluscs.
La segona exposició posa de relleu la importància geoestratègica de la vila i el seu entorn al llarg de la història, amb més de 200 objectes originals, la seva potent activitat econòmica, la pesca i tots els oficis relacionats.
Església Nova
Edifici del S.XVIII notable i particular. La planta de creu grega i les façanes son d’estil neoclàssic, s’hi troben tribunes amb balcons i recorda a les esglésies del renaixament italià amb la presència de columnes jòniques, tot i que també s’intueixen influències del barroc. Originalment es situava als afores de la població però actualment ja pertany al centre, de cara el mar i presidint l’avinguda que condueix al passeig Marítim i a les platges. S’ha habilitat recentment com a equipament cultural destinat també a divulgar la història del municipi.
Aquesta església forma part del conjunt monumental que Carles III pretenia consolidar al port dels Alfacs, però va quedar com un projecte ja que mai es va acabar, sembla que degut als desordres econòmics del regne després de la mort del monarca.
Malgrat el seu nom, no està confirmat que l’edifici es projectés com a església, sembla més aviat d’ús administratiu a jutjar per l’estructura.
Llotja de peix i port pesquer
Un dels llocs d'interès de Sant Carles de la Ràpita més representatius. A poca gent se li escapa que la ciutat compta amb una gran importància pesquera i un dels ports més destacats i històrics de la península. El primer port de Catalunya en número d’embarcacions (actualment 60 barques d’arrossegament i 48 d’arts menors). Molt conegut per la pesca de llagostins i les muscleres de la badia, d’aquí l’àmplia i variada oferta gastronòmica de la ciutat basada en els seus productes estrella de gran qualitat i proximitat: el marisc i l’arròs.
La llotja es troba al port pesquer de la població i va ser fundada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme el 1919. Es tracta d’un edifici modern des d’on es pot observar cap al migdia l’arribada de barques i mariners carregats de peix apunt de subhastar.
S’hi pot presenciar la subhasta del peix sobre les 16:30h des del primer pis des d’on es pot apreciar perfectament el gènere i les grades dels compradors. La subhasta serveix entre 25 i 30 tones de peix diàries amb la màxima qualitat i eficiència.
Els mesos de juny i juliol s’acostuma a aturar l’activitat a causa de veda biològica per contribuir a regenerar l’ecosistema marí i afavorir un model de pesca sostenible.
Plaça de Carles III i Església de la Santíssima Trinitat
La plaça hauria d’haver sigut l’element central i principal de la nova ciutat projectada pel rei. Es va projectar seguint els cànons racionals de la Il·lustració amb una certa magnificència i harmonia estàtica inspirades en l’urbanisme romà. La intenció era acollir-hi desfilades militars.
Al sud hi trobem els porxos del S.XVIII, una font neoclàssica i la Casa Laureano. Aquesta plaça és la cruïlla dels eixos més importants de la ciutat. Un d’ells la divideix en dues parts diferents, una de les quals tancada en semicercle i porticada on al final del pòrtic s’hi troba un comerç i l’església.
L’església de la Santíssima Trinitat que presideix la plaça, va ser construïda també pel rei tot i que durant la guerra civil espanyola fou enderrocada per bastir-ne una altra més gran al mateix indret.
Altres llocs d’interès
Al nucli urbà de Sant Carles de la Ràpita s’hi troben altres punts emblemàtics com el Far de la Ràpita, situat a uns 800 metres al sud del nucli urbà, símbol del port i referència per tots els que hi treballen. Seguint el mar recomanem recórrer el Passeig Marítim, que comença al parc de Garbí i segueix vorejant totes les platges, passa per un pont damunt l’aigua i rodeja l’antic far. Hi podem sentir l’essència de La Ràpita.
Destaquem també el Mirador de la Guardiola, una antiga torre de vigilància situada al cim del puig “la Torreta” que corona la ciutat per ponent i és un punt ideal per admirar la panoràmica del Delta de l’Ebre. En dies clars es pot contemplar des del castell de Peníscola fins al cap de Salou.
I finalment la plaça del Mercat, un dels punts neuràlgics de la població on s’ubicava el castell (“mig fortalesa mig ermita”) construït pels sarraïns i de fet va continuar sent lloc de culte per ells després de la reconquesta. Hi havia també altres construccions defensives i un hospital. El mercat es va inaugurar el 1971 i va suposar l’enderrocament d’aquells antics vestigis.
Llocs d’interès fora del nucli urbà
Delta de l’Ebre
Un cop s’arriba a Sant Carles de la Ràpita, un no pot deixar de visitar una de les meravelles de Catalunya i d’Europa.
El Parc Natural del Delta de l’Ebre constitueix un dels hàbitats aquàtics i avícoles més importants de tot el Mediterrani occidental. És la zona humida més gran de Catalunya, destí escollit per 95 espècies d’aus nidificants i 330 de migratòries de les 600 que hi ha a Europa, per reposar i alimentar-se.
El delta té 320 km2 de superfície amb platges infinites de sorra i pràcticament verges, llacunes, arrossars, hortes, fruiters... configurant un entorn de contrastos únic de pau i bellesa incomparables. La imatge dels flamencs al crepuscle per exemple, és una estampa on sembla que s’aturi el temps.
El cultiu de l’arròs ocupa el 85% de l’àrea conreada tot i que la pesca, el marisqueig i l’agricultura també hi tenen pes. L’aportació dels nutrients que arrossega l’Ebre cap al mar afavoreix un ecositema ric i variat, així com la pesca ancestral a les llacunes (Encanyissada i Tancada) que encara es practica a la manera tradicional.
Mai trobaríem prou paraules adequades per definir el Delta de l’Ebre, per això recomanem visitar-lo i perdre’s-hi qualsevol moment de l’any per sentir totes les emocions que transmet, i fer-ho sempre amb responsabilitat i respecte a tot el seu entorn.
Badia dels Alfacs
La Badia dels Alfacs és un dels espais més singulars del Delta de l’Ebre i un dels ports naturals més grans d’Europa. Un racó tranquil i agradable que destaca pel seu patrimoni històric, cultural i gastronòmic. S’hi poden fer nombroses activitats com navegar amb barca de pescadors, practicar alguns esports aqüàtics, contemplar i fotografiar la infinita varietat d’aus o gaudir del producte local com el marisc fresc.
La Badia és una terra baixa, pantanosa, a la part sud del Delta, que s’extén des de Sant Carles de la Ràpita fins la desembocadura de l’Ebre, coberta en gran part, per joncars, estanys o albuferes i infinites muscleres. Antigament era un banc de sorra, conegut com “l’Alfac” que va créixer pels sediments arrossegats pel riu i el convertí en una albufera, i una nova llengua de terra (la Punta de la Banya) formà un nou port.
Una part del port pertany a Sant Carles de la Ràpita, concretament a la costa de Dins de la Banya on més a l’est s’hi troben les Salines de la Ràpita i el seu moll, així com la platja del Trabucador, des d’on es poden observar unes postes de sol espectaculars, i el sector entre la boca del port i la gola Vella.
Com a curiositats històriques, la flota del rei Alfons el Magnànim es va concentrar al Port dels Alfacs (o de Sant Carles de la Ràpita) per anar cap a Sardenya. Va ser un dels ports autoritzats per Carles III a comerciar amb Amèrica i l’escenari on 6 naus angleses van quedar atrapades en mans dels francesos durant les Guerres Napoleòniques.
Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació, i per descobrir més coses sobre Sant Carles de la Ràpita, consulta l'article sobre les seves festes i tradicions.
Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!
I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.
