Resum històric de Santa Pau

Santa Pau no ha estat mai l’escenari de grans esdeveniments, almenys d’aquells que des de sempre han atret a certa historiografia. Les batalles del llegendari Bernat Tallaferro, comte de Besalú, que molts cops s’han emprat per explicar els elusius orígens del topònim que dóna nom a la vall, no compten amb cap evidència fiable. Així mateix, una vegada articulada, a partir del primer quart del segle XIV, la pobla emmurallada a redós de la residència dels barons, l’interès diguem-ne geostratègic de l’enclavament tampoc ha estat, posem per cas, el mateix que el de localitats de la vall veïna del Fluvià.

En definitiva, les pedres de Santa Pau parlen sobretot de vida quotidiana, de generacions de famílies pageses, amb branques dedicades a l’artesania o al comerç, de petites històries que sumades fan la història escrita en majúscules. Tot i això, diverses coincidències han volgut que des de fa uns anys s’associessin el castell i el recinte fortificat amb les guerres remences de la segona meitat del segle XV. Si en algun moment de la història hi hagué amb tota probabilitat tràfec d’homes armats dins la vila, fou aleshores. A grans trets, val a dir que els pagesos revoltats, amb el lideratge de Verntallat, ocuparen els castells de Finestres i Colltort l’any 1462. Des d’aquestes places encimbellades es repetiren els intents per apoderar-se de Santa Pau, que es mantenia fidel a la Diputació. Ressonen les batusses en les cartes que envià el procurador del baró demanant reforços a Girona i Barcelona. Amb tot, les hostilitats cessaren a partir del moment que una recomposició dels bàndols enfrontats conduí a la fi de la primera guerra remença. L’episodi bèl·lic subsegüent (1483-86) és menys conegut, però també es té constància que el castell de Finestres fou ocupat de nou pels pagesos revoltats i que al 1486 prengueren, fins i tot, la força de Santa Pau. Per trobar una escena similar, amb setges i entrades amb la força de les armes, cal avançar gairebé dos segles més endavant, a l’agost del 1694, quan en una de les guerres entre les monarquies hispànica i francesa posteriors al Tractat dels Pirineus (1659), la vila fou assetjada i un dels murs del castell s’esfondrà amb l’impacte d’un projectil.

Com es deia, doncs, al casc urbà de Santa Pau es flaira història a cada cantonada, però es tracta més aviat d’un passat fet de llargs treballs, de paciència i de constància com la que reivindiquen les llindes del carrer del Pont, de superposicions, d’afegits i modificacions, d’etapes de sedimentació pausada com es copsa en les façanes de les cases de l’antiga pobla del castell.