Temàtica:
Ubicació:
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE
Antiga església del segle XII, situada al costat del punt d’informació i seu de l’associació d’empresaris turístics del Montseny, al costat del parc infantil.
CASTELL DE MONTCLÚS
El castell ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que permet entendre el topònim de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell del Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps.
· Els senyors de Sesagudes, Montseny i Montclús
Els orígens d’aquest castell podrien situar-se al segle XI, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l’oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.
El castell estava format pel recinte sobirà i el jussà. En el primer hi destaca la torrer de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents àmbits de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava al pati d’armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems, etc.
Les primeres restes evidents de la construcció ja s’observen a la part inferior del turó, amb la torre circular superior del turó hom pot observar part d’una paret coronada amb merlets (esquerra) i el recinte principal, on destaca una poderosa torre cilíndrica, assentada sobre una base en talús; també pot observar-se el fossar del castell. Seguint el seu traçat vers l’est s’accedeix a l’antiga església de Santa Margarida, d’una sola nau i amb absis. Un cop abandonat el castell aquesta església va continuar essent objecte de la veneració anual fins l’any 1735, quan s’inaugurà l’actual església situada al barri de Sant Margarida. A poc metres de distància, vers l’oest, es troba el túnel d’escapatòria (fòvea).
· La Dama del Montclús
La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu… De totes les històries, en destaca la llegenda de La Dama de Montclús, a través de la qual es posaven de manifest els constants i virulents enfrontaments entre els senyors de Montclús i els del Palau (actual castell de Fluvià).
CASTELL DE FLUVIÀ
Es troba damunt un petit turó que li permet un ampli domini visual de la vall de la Tordera.
Aquest conjunt arquitectònic està vinculat a un episodi històric molt important de la història de Catalunya: la Guerra dels Segadors. L’actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població de Catalunya resta exemplificada en els actes vandàlics portats a terme al Castell, on va tenir lloc l’assassinat de diverses persones, entre les quals caldria mencionar Antin de Fluvià-Torrelles, senyor del Castell. Aquests esdeveniments foren recollits en la cançó dels Segadors, avui himne Nacional de Catalunya.
Domus de Palau, casa Torrelles, castell de Fluvià. La noticia documental més antiga del castell es remunta a l’any 1154, quan s’hi establí una família de nobles, els Palau.
L’any 1373, a través d’una aliança matrimonial, el domini passà a mans dels Torrellesi posteriorment, l’any 14274, pel mateix motiu, ‘s’incorporà al llinatge dels Fluvià, que perdurà fins el 1832, quan s’extingí la nissaga.
L’edifici actual és el resultat de les reformes efectuades al llarg del temps. Al segle XIV la casa va ser fortificada, s’hi va construir la torre de guaita i es van aixecar els murs amb espitlleres. A partir del segle XVII es convertí en masia senyorial, moment al qual correspon la construcció del sector sud de l’edifici, on es conserva l’escut de la família Fluvià. A final del segle XIX el Sr. Benet Adroer va comprar i va reconstruir el casal, que es trobava en estat ruïnós. Les obres efectuades van consistir en la reforma de l’església i es van construir les galeries, les quadres i els magatzems. També es va obrir un gran portal a la façana est, que va passar a ser l’accés principal de la casa.
· La capella de Sant Cebrià i Santa Justina
Actualment la paella està integrada dins de l’edifici principal del castell. Es tracta d’una construcció d’origen romànic , d’estil llombard, amb una sola nau de planta rectangular amb capçalera trilobulada. La nau està coberta amb volta lleugerament apuntada, reforçada amb arcs torals. A l’interior de l’església, al mur meridional, s’hi pot observar l’antiga porta d’accés, que és d’arc de mig punt fet amb petites dovelles regulars. Al costat té una finestra de mig punt, igual que la que hi ha a l’absis principal.
L’església, al llarg dels anys, ha sofert reformes i afegits que m’han modificat l’aspecte primitiu y romànic. Una de les transformacions més importants és la del s. XIV, quan es fortificà l’edifici, moment en què convertiren l’absis principal en torre de defensa. L’any 1898, es reformà de nou es reformà de nou; d’aquesta època data el porxo de la façana principal.
Desprès de la Guerra Civil, època en què es va cremar l’església, es restaura l’edifici i es realitzaren les pintures de l’absis. L’última reforma data de l’any 1967 i va consistir a recuperar els elements romànics primitius.
De l’interior de l’edifici cal observar, al mig de la nau, la llosa s. XVII. El lema inscrit a la llosa resa: Avui per mi demà per tu. Data del s. XIX.
