Temàtica:
Ubicació:
Parc del Montnegre i el Corredor - Punt d'informació Parc Natural Montnegre i el Corredor
Punt d'Informació Turística
El dolmen de Pedra Gentil
Construcció megalítica formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original del dolmen de Pedra Gentil. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat.
Església de Sant Andreu de Vallgorguina
L'església és d'una nau amb l'absis quadrat. La coberta de volta de llunetes i cornisa seguida, està sostinguda per grans matxons exteriors que alhora la divideixen amb quatre trams. La façana de perfil sinuós motllurat, està arrebossada i emblanquinada. A la porta principal, s'hi accedeix per una escalinata de dos trams, és d'arc rebaixat, a sobre aquest arc hi ha una fornícula amb la imatge de sant Andreu, al capdamunt hi ha un gran òcul i en el coronament un petit ull de bou. El campanar situat a la banda de migdia, és de dos cossos, el primer és de planta quadrada, té dues finestres i un rellotge, sobre el qual arrenca el segon cos, que passa a ser octavat, aquest té quatre buits per a les campanes. Sobre aquest segon cos hi ha un acabament amb balustres. A l'interior a més de l'altar del sant Patró, hi ha sis capelles laterals amb les imatges d'època moderna.
Descripció de la masia: Masia de carener paral·lel i coberta a dues vessants de teula àrab, adossada pel costat de ponent a una torre de planta quadrada d'època medieval. La casa consta de planta baixa i pis, s'hi accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt, sobre la porta hi ha una espitllera i la finestra gòtica que correspon a la sala, que és d'arc conopial amb l'interior lobulat. Les altres obertures són senzilles de forma rectangular emmarcades amb bandes pintades grogues. Cal assenyalar que la façana està arrebossada i pintada, que conserva un rellotge de sol de bona factura i restes d'una pedra clau encastada a la finestra de la planta baixa amb la data "1562" i una roseta sexifolia. L'estructura interna de la casa respon a la tipologia habitual de les masies del segle XVI. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran cos annexa amb grans arcades de mig punt que serveix de magatzem. Segle: XVI.
Masia de can Pradell de la Serra
Masia de carener paral·lel formada per tres grans edificis al voltant de dos patis, tancada per un barri amb dues portes d'accés. La façana conserva la decoració esgrafiada de motius geomètrics que emmarca les obertures rectangulars de tota la casa. L'entrada al patí principal es fa per la banda est a través d'una porta d'arc de mig punt estriada, a la pedra clau hi diu "1843". La casa dels senyors és un edifici de planta, pis i golfes amb teulada de dues vessants de teula àrab, a la planta baixa hi havia el menjador, una gran cuina, la saleta i l'escala d'accés a les habitacions principals. Perpendicularment a aquest edifici en surt un altre constituït per planta baixa i pis, on hi havia hagut una capella dedicada a Mare de Deu del Roser, una galeria arcada al primer pis i una gran habitació amb decoracions de tipus barroc. Completen aquest primer pati la masoveria, unes quadres i unes cors on hi diu "1847". Al pati petit s'hi arriba bé des del patí gran o bé des de l'exterior pel costat de ponent a través d'una porta de llinda plana on hi diu " JOSEP PRADELL de la SERRA 1847 ", en aquest recinte només hi ha quadres, cors i galliners. Les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en el menjador les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colon, Pizarro, Magallanes, etc....) amb la data de "1850", en els dormitoris hi ha escenes de can Pradell i visions de ciutats del món ( Sant Petersburg, El Caire, Betlem, etc.), hi ha d'altres habitacions que només tenen decoracions vegetals o angelets.
Església de Santa Eulàlia de Tapioles
El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat, el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX. Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".
