Temàtica:
Ubicació:
Lluís Maria Xirinacs va venir a ofrenar la seva vida el 6 d'agost de 2007, dia en que feia 75 anys i segons tenia planificat des de feia anys, en aquest bell indret d'Ogassa (Ripollès) on, segons deia, es va coure la nostra llengua i nació, en un acte del més alt nivell espiritual i en el moment de més plenitud de la seva vida:
Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra. (Dietari final)
Aquest punt és el centre del 8 del Camí de Vidabona, on l’itinerari dibuixa una X sobre la terra.
Cap a llevant hi podem veure el Puig de l’Àliga, animal rei d’aquests indrets i que míticament simbolitza la visió més elevada, el guiatge espiritual del cel a la terra pels que opten per deixar-s’hi inspirar.
Qui va ser en Lluís Maria Xirinacs?
D’ell s’ha dit que era la veu del poble, el Gandhi català, un testimoni, un profeta, un místic, un filòsof, un revolucionari català d’esperit universal... Va realitzar diverses vagues de fam a mort. Va estar plantat 12 hores diàries durant 2 anys davant la presó Model per demanar l’amnistia dels presos polítics. Va ser escollit senador independent. Nominat 3 vegades al premi Nobel de la Pau.
L’1 de gener de 2000 es va plantar a la plaça de S. Jaume de Barcelona per convocar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans com a instrument d’exercici de la sobirania popular, lligada a l’acció noviolenta com a força del poble.
El seu gran llegat com a filòsof és el seu model (o mapa) global de la realitat Globàlium, que es divulga tant a la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs (www.xirinacs.cat) com a l’alberg i centre de formació “el Negre” d’Ogassa.
La meva ànima, aquesta ànima obrada pel meu cos, clivellada d’ànimes infinites, concretament avui, se m’ha fet universal. * * * Cal saber viure i cal saber morir, amb elegància. Diu un adagi del desert: “Quan t’acostis a un pou, beu i fes-te a un costat per tal que pugui beure qui et ve al darrera
” * * *
Ara, encara en aquest món, jo vull ser vostre, però encara sóc molt meu. Quan mori esdevinc tot ben vostre si sou de Déu. Preneu i mengeu-me tots. Mossegueu-me homes i guineus i esparvers i formigues i fongs i pluja i vent i terra. Mastegueu-me que aquest és el meu cos lliurat per vosaltres.
* * *
Univers, etdemano que em facis pur com un raig de llum, per ser digne d’ésser acollit en el teu cor.
* * *
Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement, per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot. Ara és l’hora de la vostra lluita. Us caldrà a vosaltres la vostra certificació final? Jo en tenia necessitat.
Fragments del Dietari Final
d’en Lluís M. Xirinacs
En el seu sentit mític dins del Camí iniciàtic de Vidabona, el Pla de cal Pegot (Ogassa) té doble significat, en creuar-s’hi el Camí de Vidabona en dues etapes:
I- Com a final de la 1a ETAPA: l’ASCÈTICA. Aquest punt representa (prenent el testimoniatge d’en Xirinacs) el subjecte lliure que, al llarg del recorregut de la 1a etapa, ha identificat les seves dependències a les coses d’aquest món i se n’ha alliberat a fi de poder volar lliure i donar el seu màxim fruit.
“Si a un ocell lligat a 12 fils se n’hi tallen 11, però n’hi queda un de sol, l’ocell no vola.”
Des d’aquest alliberament, l’Amic pot avançar cap a la la consciència universal (la mística), fent cap al Puig de Sant Amanç –mite de l’Amic desitjós de fondre’s en l’Amat (Ramon Llull) -representat pel Taga (la mare universal, Tiamat segons Xirinacs).
II- Com a final de la 3a ETAPA (venint del Taga i St. Martí d’Ogassa): aquest punt simbolitza l’entrega a la crida rebuda al servei a la societat a partir de la pròpia vocació, donació que regala la plenitud (la Vidabona).
“Deixeu-les fer les obres, deixeu que us facin! Que rodi lliure l’obra que feu de l’obra que us fa!” (Perejaume)
