Temàtica:
Ubicació:
Arnau Mir de Tost (1000?-1072)
Cabdill indiscutible de l’expansió del comtat d’Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab. Ha estat sens dubte la figura més rellevant de la història d’Àger, va posar les bases de totes les seves institucions i va convertir la vila en capital del seu senyoriu, que posteriorment esdevindrà amb els seus successors capital del vescomtat d’Urgell. Arnau Mir de Tost va esdevenir senyor i custodi de tota la frontera cristiana des de mig Segre fins gairebé Benavar-ri, establint aliances feudals amb el comte del Pallars Jussà, els reis d’Aragó i els comtes de Barcelona, quan va conquerir el castell i la vila d’Àger. També va ser fundador de la canònica de Sant Pere i el promotor del conjunt romànic del castell i la col·legiata d’Àger.
Arsenda d’Àger (?-1068)
Dama noble, sensible i culta, filla i muller de cavaller, casada amb Arnau Mir de Tost. El testament d’Arsenda, dictat el 1068 i guardat a l’arxiu capitular de Lleida, és una font important d’informació per a comprendre la vida quotidiana a l’edat mitjana, permetent-nos intuir la mentalitat i els sentiments d’una dona del segle xi.
Gaspar de Portolà (1717-1786)
Castellnou, Àger, Balaguer, Os de Balaguer i Arties (Vall d’Aran) s’han disputat durant anys ser el lloc de naixement d’aquest il·lustre personatge, explorador i militar. Però ara se sap que a Os de Balaguer, consta l’acta de baptisme de Gaspar de Portolà i per tant es considera nascut a Os de Balaguer. A Àger van adquirir els drets de castellania que sustentarien l’important casal a Sant Martí del segle xvii. A la casa dels Portolà a Àger es pot apreciar el picador de la porta en forma de P.
Joan Castell (1802- 1891)
Militar agerí que va lluitar valentament a les tres guerres carlines. A la primera, va ser governador de la plaça quan a la vila d’Àger es va ubicar la Junta Correligional Carlina, des del 1833 fins al 1839. Llavors va ser ascendit a tinent general i cap de les Forces Carlines a Catalunya pel seu valor. Va ser condecorat per Carles vii amb la Gran Creu Vermella al Mèrit Militar i nomenat amb el títol de marquès de Balaguer. Malgrat tot, mai va renunciar a la seva vida humil i de pobresa.
La Guillemota d’Àger
És un personatge en què es confonen història i mite. La seva llegenda és encara molt viva a la vall d’Àger i és l’única dona a qui es dedica un carrer a la vila. A finals del segle xv, el comte Hug Roger iii del Pallars, abanderat de la causa independentista i constitucional, feia la guerra als representants del rei Joan ii, els comtes de Cardona. Per manca d’efectius va deixar les campanyes militars en mans d’un mercenari bandoler gascó anomenat Macot que va assetjar la vila d’Àger, La dama va tramar amb astúcia el seu alliberament, mantenint el bandoler enfeinat i facilitant a les tropes reials la seva captura i immediata mort al peu de l’ermita de Pedra. Com a agraïment, el poble d’Àger li va concedir unes terres de franquesa, encara avui vigents, que va llaurar tota sola, fins a la seva mort.
