Temàtica:
Ubicació:
Esglésies i ermites componen un conjunt patrimonial religiós que representa un dels valors turístics i culturals d’Alcora.
En priumer lloc, parlarem sobre l'ermita de Sant Cristòfol. Dins de la població de l'Alcora, s'aixeca una muntanya coronada amb la xicoteta ermita de Sant Cristòfol, permetent obtenir una bona panoràmica del poble. La construcció d'aquest ermitori començà al segle XVII, sent reformada a mitjans del segle XIX a causa de les seues condicions. L'ermita es troba envoltada d'una fortificació que va viure episodis bèl·lics durant la 3a Guerra Carlista, construïda cap a 1876. El projecte de fortificació el va manar construir el general Jovellar, l'objectiu del qual va ser impedir el proveïment de l'exèrcit carlista. Pel que respecta a les festes i tradicions que viu l'ermita, doncs, és el centre d'un dels romiatges més importants de la terreta: la Festa del Rotllo (celebrada el dilluns de Pasqua). L'endemà del Rotllo, dimarts, té lloc el Dia de la Dobla, una festa semblant a la del dia anterior. Bàsicament, se celebra missa en l'ermita i posteriorment, el poble gaudeix menjant als voltants, una autèntica jornada pasquera.
Cal mencionar també l'església parroquial de la Nostra Senyora de l'Assumpció, que té el seu origen amb la construcció d'un xicotet temple al primer terç del segle XIV. Al pas dels anys, l'edifici s'ha anat ampliant en diferent període artístics, ara com: el gòtic, posteriorment al Renaixement, que el segueix el Barroc, i finalment, aquesta també va rebre ampliació el 1901 (el tram dels peus), l'última de totes. Doncs podem afirmar que l'església és testimoni de grans corrents d'art: l'arquitectura renaixentista present en el temple es fa evident amb la portada lateral, que en el seu moment va servir d'entrada principal. També, els elements gòtics d'aquesta església es concreten amb les voltes de creueria, gràcies a aquest sistema es van poder obrir vitralls de colors (avui en dia inexistents encara que es veuen algunes restes). Destaquen els esgrafiats barrocs de la volta, en blau i blanc.
Un altre símbol de l'Alcora és l'ermita del Calvari. El conjunt compta amb un dels Viacrucis més bells de la província. La verda natura decora el camí entre bancals, fins a arribar-hi al lloc més alt: l'ermita, que té el seu origen l'any 1698. Compta amb un programa decoratiu molt ric: una coberta de teules blaves i blanques piramidal, component de tal forma la cúpula central i de format octogonal, amb finestres i sense llanterna. Contenia valuosos taulells de ceràmica de la fàbrica del Comte d'Aranda, només quatre els que d'ells es conserven, ja que en 1811 va ser saquejada pels francesos i cap a 1936 sofrí greus desperfectes. Els panells ceràmics actuals que representen la crucifixió provenen dels tallers de José Cotanda. Interiorment, l'ermita està decorada a l'estil rococó. Actualment, l'Alcora celebra festes majors dedicades al Crist del Calvari a la fi d'agost.
Properament a l'Alcora, s'aixeca l'ermita de Sant Vicent. qu té el seu origen a principis del segle XVI. Al llarg del temps, l'ermita a rebut més d'una restauració, fins a finals del segle XX, donant-li l'aspecte actual. És d'una sola nau coberta per volta de canó. Posseeix un creuer no molt marcat. Sobre aquest, s'aixeca la cúpula amb pintures del sant. Destaquen els taulells de les parets, originals de la fàbrica del Comte Aranda. El dia del sant, l’ermitori viu una gran festa en la qual participen gegants, la reina acompanyada de les seves dames d'honor, la banda de música i multitud de veïns.
En l’antic casc urbà de l’Alcora, s’aixeca, xicoteta, la capella de Marco. Aquesta té el seu origen cap a inicis del segon terç del segle XVIII. Doncs va ser encomanada per la família de terratinents Marco. L'interior d’aquesta compta amb un decorativisme on el que més destaca són els taulells procedents del segle de la fàbrica del Compte d’Aranda. També compta amb una cúpula de teules i rematada amb una creu. Destaca la façana lateral, decorada per un frontó partit, un òcul ceg i el curiós escut dels Marco.
En l'actual plaça de Sant Francesc, s'inicià la construcció una església a finals del primer terç del segle XVII. Aquesta, de dimensions no massa grans, va ser fundada pels frares franciscans. Interiorment, presenta una planta de nau única i amb dos altars laterals. La decoració pròpia consta de pintures que corresponen a la primera meitat del segle XVIII. Durant 18 anys va estar tancada al públic, fins a ser reoberta el 1995.
A uns pocs quilòmetres de la població d'Alcora, sobre el paratge natural que envolta el municipi de l'Alcalatén, predomina el conjunt del castell de l'Alcalatén i l'Ermitori de Sant Salvador. La construcció del castell s'inicià al segle X, d'origen islàmic, i es va donar acabada al segle XIII. Els pròxims anys s'erigix als peus del castell una ermita d'estil de transició romanico-gòtic.
L'edifici, es decidí construir mitjançant maçoneria. El seu aspecte a evolucionat al pas del temps, perdent elements que avui no es conserven (originàriament estava emmerletada). També s'ha anat afegint elements arquitectònics: el porxo lateral incorporat a la primera meitat del segle XVI. Presenta planta rectangular amb coberta de teules a dues aigües. L'entrada al petit temple és lateral amb portada romànica.
A l’antic casc urbà de l’Alcora, es troba l’església de la Sang construïda a la primera meitat del segle XVII. És de dimensions no massa grans, d'una sola nau central amb volta de canó, on encara avui en conserva restes pictòriques dels segle XVIII. Aquestes tracten el tema de la Passió, on es sumen també les decoracions sobre dibuixos de la Fàbrica del Compte Aranda. Arran el pas dels anys, la façana principal ha perdut gran part dels elements originals.
Cal mencionar que tot el conjunt d'ermites, són protagonistes durant la "Peregrinació per les ermites de l'Alcora".
