- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
Capella de Sant Miquel Riunoguès
Sant Miquel de Riunoguès és una església preromànica, excepcionalment ben conservada i molt característica entre les construccions religioses dels segles IX i X. Es compon d’una única nau acabada amb absis rectangular. El sostre està cobert de grans blocs de color gris, una característica única tant en el Vallespir com en el Rosselló. Alberga importants obres: "El banc de Justícia", en particular, i un retaule molt curiós de Sant Miquel del 1739. L'església és esmentada tres vegades al segle X, és un edifici catalogat com a monument històric des el 14 de febrer 1989.
Església St. Étienne
Dedicada a Sant Esteve, l’església de Morellàs està datada per primer cop el 1147, en un text que fa referència al seu cementiri. És un edifici d’origen romà que fou reconstruït quasi completament al segle XVII. L’església alberga un important mobiliari: retaules del Crist i de Sant Francesc (segle XVII), de la Trinitat (segle XVIII), un púlpit (segle XVIII), una còmoda (segle XVIII), una «cadireta» (segle XVIII) així com estàtues del Criste del segle XVII i de dos Verges amb el Nen dels segles XIII y XVIII. Posseeix també una pintura de Sant Miquel del segle XVII totalment reformada.
Dolmen de Siureda
Aquest dolmen, de càmera quadrada, envoltat per les restes d’un túmul, data de l'Edat de Bronze. Els homes que el van aixecar van triar un lloc particularment assolellat i des d’on es té una bella vista sobre la plana del Rosselló. És testimoni d’un assentament humà en l'època del Calcolític (fi de l'era megalítica dels Pirineus en el tercer mil·lenni, AC).
El dolmen es troba a 3 km de Morellàs en una cresta. Siureda significa, en català, un bosc de sureres (plantacions forestals de sureres). L'actualització de les excavacions data dolmen duta a terme per la prehistòria del grup i Aspres Vallespir entre 1986 i 1988.
Torre del Bell Ull
La Torre del Bell Ull es troba a 308 metres d’altitud. Avui en dia està en ruïnes i només en queda la base de forma circular. Es tractava d’una torre de vigilància de l’Edat mitjana, que oferia una vista de 360º, incorporada al sistema defensiu de la plana de Rosselló.
Museu del Suro (o la història del suro)
Fundat per antics treballadors del suro del poble, aquest museu, únic a França, mostra el que era, encara no fa cinquanta anys, l'activitat principal del poble. Situat en els seus inicis en una casa antiga del centre, va ser traslladat a les actuals instal·lacions, una antiga bodega del segle XIX, que alberguen, a més a més, l'oficina de turisme i una sala d'exposicions.
El museu explica la recorregut que fa el suro fins arribar a el “tap” o els altres usos del suro. S’hi pot trobar una col·lecció única a Europa de les eines i màquines que els antics treballadors solien utilitzar per obtenir l’escorça de les alzines sureres i produir taps de suro. Hi ha també el tap de suro més gran del món.
Frescos romànics de Sant Martí de Fenollar
Situat a prop de la Via Domicià antiga, just abans de creuar els Pirineus, Sant Martí de Fenollar és una petita església d’arquitectura preromànica, esmentada per primera vegada en un text de 844, com a possessió de l'abadia d'Arles. Originalment estava coberta de fusta, que va ser reemplaçada, més tard, per una volta de pedra i decorada per importants frescos, a la primera meitat del segle XII.
Aquestes pintures de les parets expliquen la història de l'Encarnació (Anunciació, Nativitat, Anunciació als pastors, Adoració dels Mags) i, per sobre, la visió de la Majestas Domini, inspirat en l'Apocalipsi, Crist envoltat dels Tetramorfa rep l'homenatge dels vint-i-quatre ancians.
Es consideren els frescos romànics més importants del Rosselló, propers, en l'estil de les produccions de la Aquitània i Llenguadoc-sud, i diferent de l’estil italico-bizantí, il·lustrat per pintors de Taüll (Ribagorça).
Per la seva paleta de colors limitada i el seu poder d'expressió és una obra singular, que va impressionar molt als artistes moderns i, sobretot Picasso i Braque durant la seva visita el 1910. Edifici catalogat des 1 agost 1967.
