Patrimoni de Mieres

L’església parroquial de Sant Pere va ser edificada sobre un petit pujol, des d’on dominava tot el poble, amb un alt i esvelt cloquer. És un edifici d’estil neoclàssic català del 1722, construït sobre una antiga església romànica, de la qual es va trobar un fragment del timpà. La pica baptismal és del segle xvi. Consta que el rector i el batlle Berenguer Des Parerol van signar amb el pintor del gòtic català Lluís Borrassà un document que el comprometia a pintar un retaule a dita església. Sembla que aquesta joia pictòrica va perdurar fins al segle xviii. L’església de Sant Andreu de Ruïtlles (actualment de propietat privada), la trobem citada l’any 1017 sota el nom de “Sancti Andreo de Rovilias” com a possessió del cenobi benedictí de Banyoles. De l’antiga construcció romànica sols es conserva l’absis i una part del mur lateral nord. L’ermita de Santa Maria del Freixe, esglesiola preromànica del segle xi i antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu, està situada al vèrtex sud de la serralada de Finestres, ja fronterera amb el municipi de Sant Aniol de Finestres. La capella de Santa Maria de la Romaria és un edifici ubicat al barri més antic del nucli de Mieres, la Cellera. Se’n té constància ja l’any 878, amb la grafia de “Romentzila”. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle xv, desapareguda durant la Guerra Civil. També podem donar un tomb pel jaciment ibèric de la Palomera, situat a la serra de Finestres. S’hi accedeix per un camí forestal que surt de la vila de Mieres. La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que va ser realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró el setembre de 1965. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o amb torn, nombroses restes de ceràmica emporitana, fragments d’àmfores grecoitàliques i d’origen iber i, fins i tot, un fragment d’origen púnic. A finals de l’any 2007 es restaura una possible estructura visible del jaciment, “l’atalaia ibèrica”, anomenada també “la casa espatllada” pels veïns de la zona. Presideix el lloc l’escultura “la Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Picolivas, en homenatge a l’eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat, el qual va promoure l’excavació del jaciment fins que un accident va acabar amb la seva vida.