- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
El Monestir de Sant Pere
Casa de la Vila
És la casa consistorial, es caracteritza per la seva excepcional façana, una bona mostra del gòtic civil català. Per la seva singularitat va ser reproduïda en el "Poble Espanyol" de Barcelona.
,
Rocabruna
A Rocabruna, trobem Sant Feliu de Rocabruna, església d'una sola nau rectangular s. X. Sant Llorenç de Rocabruna, capella de l'antic Castell de Rocabruna, actualment en runes. Castell de Rocabruna, situat dalt d'un turó , malgrat el seu estat ruïnós encara es poden apreciar bona part dels murs que dividien les dependències
El Pont Nou
La seva construcció es remonta al segle XII, a la porta de la seva entrada existeixes dues dates gravades a la pedra, que fan referència als segles XVI i XVII. Es troba al centre urbà i era de pas obligat de camí a la Cerdanya.
L'Església de Santa Maria
És l'església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s'hi va construir la capella dels Dolors, on es troba la preciosa Pietat de l'escultor Amadeu (1745-1821).
En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna - bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es podt admirar una exposició permanent d'orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).
El Romànic al terme de Camprodon
Monestir de St. Pere, Pont Nou de Camprodon, Sta. Maria de Bolós, St. Bartomeu del Sitjar, Castell de Creixenturri, Torre Cavallera, St. Miquel de Cavallera, St. Cristòfor de Beget, St. Valentí de Salarça, Castell de Rocabruna, St. Llorenç de Rocabruna, St. Feliu de Rocabruna, St. Andreu de Bestraçà, Castell de Bestraçà, St. Julià de Bestraçà.
Fonts
Als afores de Camprodon hi ha un bon nombre de fonts. La Mare de la Font és la més propera al nucli urbà. Gravats en una pedra hi ha uns versos que mossèn Cinto Verdaguer va dedicar a Camprodon.
¿Per qué t’amagues
Camprodon fresquívol
violeta del bosch en ta
ribera?
¿En ton sojorn d’eterna
primavera
No vols que senten tes
suaus olors?
[...] Poncelles, ja us veuràn
quan siua fl ors.
Canigó. Estrofa del cant IV.
