Patrimoni d'Arbúcies

El patrimoni religiós de la vila d’Arbúcies està presidit per l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita –documentada per primer cop l’any 923 en l’acte de la seva consagració–, d’aquí prové un retaule gòtic del s. XV dedicat als seus patrons i que actualment és al Museu Nacional d’Art de Catalunya. També és molt remarcable l’església romànica de Sant Pere Desplà, que conté restes de pintures preromàniques del s. X. Finalment en el camp espiritual del terme també cal esmentar les esglésies d’origen romànic de Cerdans, Lliors i Joanet. Però si hi ha un monument arquitectònic que ha esdevingut tot un símbol és el castell de Montsoriu (situat entre els termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu), el qual data de les darreries del s. X i està considerat com una de les millors mostres de l’arquitectura militar medieval catalana. D’altres construccions de caire defensiu de la zona són la torre Montfort –situada entre els termes de Riells i Viabrea i Arbúcies– i la torre de les Bruixes –a l’extrem nord del castell de Montsoriu–. Al collet que separa aquesta torre del castell hi ha restes molt malmeses del que va ser un petit poblat medieval. Però també hi ha constància que el cim del Montsoriu va ser ocupat durant els s. VI-I a.C. per un poblat ibèric. Aquesta societat també va estar establerta en d’altres zones del terme, i així ho demostra el jaciment ibèric de Can Pons, l’únic mas ibèric –ocupat segurament entre els anys 150 i 80 aC –trobat amb estructura d’habitatge sencera. Totes les seves restes van ser traslladades al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. Però el jaciment més antic trobat a Arbúcies correspon a uns campaments ramaders del primer mil·lenni aC i és conegut amb el nom de Feixa llarga, d’aquí s’hi han extret ceràmiques de l’època compresa entre el bronze final i la primera edat de ferro.Per una altra banda, també són part important del patrimoni de la vila habitatges particulars com l’edifici modernista de Vicenç Bosc, la granja Royal o alguns dels masos més significatius del terme: el Serrat (documentat ja en el s. XIV, tot i que l’estructura principal és del s. XVIII), el Congost (s. XIV), Fogueres de Montsoriu (documentat al s. XI) i el Regàs (del s. XIII però amb estructura principal dels s. XVIII-XX), a tocar del qual hi ha l’edifici d’un antic molí, ara convertit en habitatge. I ara toca fer girar la sínia per esmentar el molí de les Pipes, una construcció molt vinculada a les primeres indústries montsenyenques que estava destinada a la fabricació de la carcassa de pipes de fumar. Va començar a funcionar l’any 1882 gràcies a l’abundància de soques de bruc en aquestes zones del massís. L’antic molí ara l’ocupa un restaurant.