Patrimoni d'Àger

Conjunt monumental de Sant Pere: Col·legiata i castell

És un recinte fortificat d'estil romànic neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost el segle XI, en el context de la reconquesta de la vall d'Àger i a l'entorn dels quals sorgí la vila. Es va aixecar sobre les ruïnes de l’antic castell romà i posteriorment àrab, avui són el punt més alt de la vila. Entre el 1034 i 1047 es va construir el castell-palau i la insigne església de la col·legiata que es va confinar a una comunitat de canonges. Al segle XIV es va començar el claustre, del qual fou promotor ,el comte Pere d'Urgell, i ,es va finalitzar al segle XV. De l'antiga esplendor de Sant Pere en queden ornaments i pintures murals repartits entre el Museu Diocesà de Lleida, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els Estats Units.

Església de Sant Vicenç

És l’actual parròquia de la vila, d'estil romànic, gòtic i neoclàssic, fruit de tres ampliacions. És un edifici d’una sola nau en origen, que es remunta al segle XI, i que posteriorment es va adossar al mur nord el temple de Sant Salvador del mateix segle. El campanar data del segle XIII i a cavall del XVIII i XIV, es va construir la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior s’hi guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de Sant Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc.

Via romana

La via romana d'Àger és coneguda com el camí antic de Balaguer. Fins fa ben poc se'n conservava el tram que anava des del lloc disseminat de Vilamajor fins a Sant Martí d'Àger. Actualment se'n conserven uns 2,5 quilòmetres d'enllosat, amb una amplada mitjana de 4,5 metres, entre la vila d'Àger i el port d'Àger, datats del s. II i per on transcorre l’itinerari del Camí.

Muralla de la vila

Del s. XI, són els dos recintes de muralla que envolten el poble, el sobirà, que protegeix l’antic castell d’Àger i la col·legiata de Sant Pere, i el jussà, que envolta la vila antiga.

Pintures murals de la Capella del Calvari

La capella del Calvari és una capella barroca construïda el 1769 amb motiu de l’impuls devocional de la Setmana Santa i promoguda per la col·legiata de Sant Pere. Les pintures murals són d’estil popular rural i d’artista desconegut, se situen en el mur presbiteral, els cambrils i el primer tram de la nau i la seva temàtica gira entorn a la passió de Crist. La seva importància rau en l’escassetat de les pintures d’aquest estil i època, així com en el bon estat de conservació que presenten.

Santuari de la Mare de Déu de Colobor

Data del s. XVI-XVII i se situa a la zona del despoblat de Colobor, al vessant meridional del Montsec d'Ares, on hi ha la cova de l'Eixida. Al 1048, Arnau Mir de Tost hi va bastir el castell de Colobor, que es va despoblar ja al 1325. Actualment hi ha una torre que domina tota la vall d’Àger. L'antiga església del lloc és un santuari dedicat a la Mare de Déu de Colobor, que va ser reedificat al segle XVIII, i el 1964 es bastí un refugi al costat del santuari. Dels aplecs tradicionals era molt destacada la processó de Pasqua, que sortia cada any de la col·legiata d'Àger.

Ermita de la Mare de Déu de Pedra

En aquest indret, antigament hi havia el castell de Pedra, esmentat el 1041, tot i que el 1348 el lloc ja era despoblat. L'església del castell, bastida sota una balma, va ser reconstruïda al segle XVIII i convertida en santuari de la Mare de Déu de Pedra, on s’hi va venerar fins al 1936 una imatge gòtica de la Mare de Déu. El 1944 l'església i la imatge van ser reconstruïdes. Darrera el santuari hi ha restes del primitiu temple romànic, cobert amb volta de canó sobre arcs torals, datat del s. XI.

Ermita de Santa Elena

És considerada el lloc de benedicció del terme, datada del s. XV.