Patrimoni arquitectònic rellevant de Viladrau

La nau central de l’església de Sant Martí correspon a l’església consagrada l’any 1082. De l’època romànica en resten els arcs aparellats, laterals a l’atri o  ,galilea. El campanar, esvelt i colorista, no està documentat però sembla obrat a començament del segle XVII. El 1769 es construeix la façana barroca actual amb la imatge de sant Martí.

El patrimoni històric religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI, el santuari de Sant Segimon, a 1230 metres d’altitud i amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782, i l’ermita de l’Erola enclavada enmig de castanyers centenaris, a mig camí de Sant Segimon, i datada de l’any 1571. La verge era invocada per protegir a la mainada de la verola.

L’important patrimoni arquitectònic civil es troba representat pels magnífics casals fortificats d’Espinzella i la Sala —convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament— i per una bona representació de masos de reconeguda vàlua que encara perduren: Masmiquel, Vilarmau, Mas elMartí, la Vila, L’Alemany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera, tots esmentats l’any 1340.

Viladrau també gaudeix d’un important patrimoni arquitectònic, més proper a nosaltres. Són les cases senyorials projectades per arquitectes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch, la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals, o la casa Riera, de Coderch de Setmenat.