- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
El poble de Santa Maria de Palautordera té com a patrimoni arquitectònic destacable la torre-campanar de l'església, una part de la qual es correspon a una torre del s. XII de l'antic palau o castell que va donar nom al poble. Aquesta torre està catalogada com a bé cultural d'interès nacional, màxima protecció que pot ser atorgada. També destaca l'església bastida entre 1562 i 1588.
L'ajuntament, edifici aixecat a la dècada dels anys trenta del s. XX, en què destaquen els elements modernistes tardans.
Diversos edificis de la plaça Major i el carrer Major ens mostren com han evolucionat les cases de poble del s. XVII al s. XIX. Al passeig del Remei trobem diferents cases unifamiliars que ens mostren les cases d'estiueig de final del s. XIX, altres cases d'estiueig es troben a l'entrada del poble amb diferents torres.
Pujant pel passeig del Remei ens trobem, a l'esquerra, la capella de sant Sebastià, del s. XVI, actualment part d'una casa particular. I, a la dreta, l'ermita que va substituir l'anterior, ara dedicada a la Mare de Déu del Remei, construïda segons els estils barroc tardà i neoclàssic entre els anys 1792 i 1800.
No podem oblidar les diferents masies que es conserven escampades per tot el terme municipal, que ens mostren la importància de la pagesia en el poble. Hi podem veure les diferents fases d'expansió i decadència que han experimentat al llarg dels segles.
Pont Trencat
Pont que fou bastit a final del s. XIII amb dues grans arcades d'arc apuntat. Una part pertany a Sant Celoni, i aquesta fou destruïda durant la guerra del Francès, a inici del s. XIX. Per aquest pont hi passava el camí ral de Barcelona a Girona, successor de la Via Augusta. Durant els anys noranta va començar la reconstrucció, i es va voler destacar la part original i la part moderna. Aquesta reconstrucció ha estat guardonada amb diferents premis, tant nacionals com internacionals.
Escorxador
Edifici construït el 1930 per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, té una estructura de planta basilical, amb una nau central més alçada que les dues laterals, permeten, en origen, una bona il·luminació amb finestres d’arc conopial. De característiques molt semblants a les que té el de Sant Celoni (ara biblioteca municipal), els dos edificis són del mateix arquitecte, i d’èpoques semblants.
Pont de ferro (pont de Can Guiñau)
El 1934 es construeix un pont de ferro, es compon de dos pilars i una estructura de ferro que aguanta la passarel·la que permet superar el riu Tordera que ha estat sempre important pels habitants de Palau, per comunicar els veïns del Temple i Sant Celoni.
Cases modernistes Passeig de l’Estatut
La carretera d’entrada al poble a principis del s. XX es va començar a omplir de noves construccions, algunes de propietaris del poble, i d’altres d’estiuejants. La majoria destaquen per la seva construcció d’estil modernista. Entre aquestes cal destacar la Torre del Pla o Ca la Manalica (Pg. De l’Estatut, 44) i les Vil·les Natàlia, Eugènia, Núria i Rosita (conjunt de quatre cases del 1926).
Can Boxeda
Torre d’estiueig de 1906 que segueix la tipologia de casa jardí d’inici del s. XX. La seva estructura arquitectònica és de planta baixa, pis i golfes amb torreó-mirador, de planta irregular amb diferents cossos que sobresurten. La separació entre pisos està realitzada per petites motllures de color, que destaquen sobre les parets arrebossades.
Torre Deó
Torre d’estiueig que té algunes característiques modernistes. En aquesta destaquen la paret arrebossada i pintada, la torre de la cantonada que sobresurt del cos principal de la casa, i està coronada per una estructura piramidal de planta quadrada. L’entrada principal té l’accés per una escala de pedra que condueix a un cobert de teulesaguantat per pilars de pedra. Destaca la decoració de les cobertes amb teules vidriades de colors marró i verd.
