Patrimoni arquitectònic de Canillo

L’església de Sant Joan de Caselles, edifici romànic de final del s. XI, és potser una de les més emblemàtiques del Principat. Té les característiques del romànic andorrà: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard, aquest últim, però, està separat de l’església per un porxo. A l’interior, s’hi conserva una Majestat romànica d’estuc sobre una pintura mural (s. XII) que representa l’escena de la crucifixió i en la qual es pot apreciar el sol i la lluna, aquesta és una de les dues Majestats que hi ha al món fetes en estuc. Al temple també hi ha un retaule del s. XVI amb influències alemanyes i italianes i, a l’exterior, les restes de les tombes d’un cementiri medieval.

Per concertar visites: tel. (+376) 851 434

Les altres esglésies que cal esmentar de Canillo són la de Sant Serni i la de Santa Creu. L'església parroquial de Sant Serni està ubicada al nucli antic de Canillo, l’estructura actual és barroca (s. XVII-XVIII) però es conserven vestigis de l’església romànica original (s. XII): uns murs exteriors i un baptisteri de granit. Conté, a més, pintures i imatges d’un valor notable: la talla gòtica d’un santcrist (s. XIV) i el retaule barroc de l’altar major, dedicat a sant Serni (s. XVII).

D’altra banda, l’església de Santa Creu, que està situada al mig del poble de Canillo, a la ribera del riu Valira, data de 1781. Cal destacar-ne el campanar d’espadanya, un retaule que representa el calvari i el fet que aquest temple és l’origen de la processó de Santa Creu.

La creu de Carlemany és una de les cinc creus gòtiques que es conserven al Principat i una de les dues que es troben a la parròquia de Canillo, l’altra és la creu de Set Braços (a Prats). Històricament estava ubicada al camí ral que anava de Prats a Meritxell però ara és a l’església de Canillo, es creu que podria ser un tribut als ferrers.

Un altre element patrimonial destacat de la parròquia de Canillo és el grup de gravats rupestres del roc de les Bruixes (a Prats), actualment en podem veure una reproducció davant del Palau de Gel de Canillo.

La capital manté el seu caràcter tradicional gràcies a vells molins i a cases tradicionals de muntanya. És el cas del molí fariner del Peano (una mostra de les antigues fonts de riquesa del país), que actualment és un restaurant, i de les edificacions que trobem al nucli antic: ca l’Armany i cal Fluix, béns comunals d’interès cultural, i cal Ferrer Nou, casa amb portal doble original als baixos. Aquestes cases estan restaurades actualment.