Diu la llegenda que el Comte Arnau encarregà als treballadors construir els trams d’escales per accedir a la capella de la Verge i al Santuari de Montgrony, prometent-los “una mesura curulla de blat per cada esglaó”. La paga va resultar ser una mesura rasa (no curulla). A causa de l’incompliment de la promesa, el Comte va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
És un mite dels més populars, comentats, i emblemàtics del Ripollès, i també un dels més genuïns i originals de Catalunya.
Dona ple sentit també als mites de partida del Camí de Vidabona (camí iniciàtic que simbolitza l'avanç cap a la plenitud), que parteix de Sant Joan de les Abadesses. La 1a etapa simbolitza l’ascètica: les pràctiques per deixar els lligams d’aquest món, l’alliberament del subjecte personal i nacional. Partint del brogit del món, des de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan, l’obridor de camins) ens trobem el mite del Comte Arnau, que simbolitza les cadenes de la deshonestedat com a conseqüència de l'engany i l'avarícia, les cadenes que generen les dependències o aferraments mundans.
Carta extreta del llibre Dietari Final d’en Lluís M. Xirinacs, que adreça al Comte Arnau per redimir-lo:
,
Estimat comte Arnau:
Jo sóc un bagauda com St. Amanç. I t’he vingut a buscar. Fa segles que, com ànima en Pena, purgues per aquests verals el greu delicte de defraudar el mosso del seu jornal. És falta que clama venjança davant de Déu.
Ara, d’aquest delicte en diem opressió de classe. I, de la batalla que en resulta, en direm lluita de classes.
Et vinc a rescatar del teu perllongat purgatori perquè ha començat a veure’s el final de la lluita de classes.
El dia 1 de gener del 2000 em vaig posar a la Placa de St. Jaume de Barcelona per anunciar el renaixement de la comunitat humana perduda. La meva salut només permeté que hi aguantés cent dies, fins al 10 d’abril del 2000. Tota la meva vida havia estat dirigida a l’agermanament dels humans. Que més podia fer? , Només em restava el lliurament de la meva vida com a signe de la condició de l’alliberament. Des d’aquell dia m’hi preparo. Els meus germans començaren a treballar per fer concebre, gestar i néixer les primeres Germanies. És la nova Comunitat Humana basada en el consens i en la concòrdia en totes les coses fonamentals de la vida. T’ho vinc a anunciar amb gran goig.
Deixa ja la teva Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó ple d’Esperit per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució.
,
,
