Menjars típics de Xàbia 1

La tradició culinària de Xàbia es basa en els trets identitaris de la cultura mediterrània. Això vol dir que per la situació geogràfica i la historia té una manera de menjar pròpia i en consonància amb la bondat del clima, amb la fertilitat de les terres i, per tant, amb la varietat de cultius.

Xàbia era autosuficient. Encara se’n recorden el més majors que al terme es cultivava de tot. Cada producte tenia el seu temps de cultiu i l’alimentació depenia de la producció de la qual es disposava a cada època de l’any. Quan hi havia abundància d’un producte utilitzaven diferents sistemes i tècniques de conservació per a poder fer-ne ús desprès.

El menú gastronòmic del meu poble és de d’allò més abundant i variat. El fet d’estar obert a la mar fa que el peix estiga molt present en la nostra cultura gastronòmica. No és d’estranyar doncs que la major part del receptari tradicional estiga relacionat amb els productes de la mar com ara el fregitori de peix, all i pebre, mandonguilles de bacallà, cruet de peix, en blanc, escabetx de sardina o de cavalla, fideuà, guisat de polp, marinera, polp amb penca, putxero de polp, suquets, suc roig, truita de peix, i tot tipus d’arròs caldós, melós o sec que té com a ingredient bàsic el peix i/o el seu brou.

En un lloc privilegiat es troben les saladures, que contribueixen a omplir el rebost. Algunes se solen prendre como aperitiu: , moixama, , hueva, polp sec, capellanet, budellet, mussola seca, altres formen part del típic esmorzaret: , sardina de casco, anxova, bonítol sec. Altres ho fan tot acompanyant a altres plats com: esgarrat o espencat, borreta, bull en ceba, en els que aporten tota la intensitat del seu sabor. I, com no, tot formant part dels arrossos: arròs amb bacallar, paella de bull, etc. Així mateix integrades en altres guissos on serveixen de complement: tomacat de bull i pelleta, borreta amb melva, etc i com ingredient bàsic de la famosa coca d’oli amb anxova.

I per a què el rebost estiga ben dotat i es puga tindre varietat de productes al nostre abast tenim per costum assecar al sol tomaques, capellans, polp, cavalla. Amb la ajuda de la sal preparem anxoves, bonítol i melva, fem salmorres de pebrera verda, tomaca verda, de fenoll marí, de penca, olives de sosa, olives xafades ben adobades amb herbes arreplegades a la muntanya (pebrella, frígola, romer, fenoll) per donar un toc màgic i picantet als esmorzars i dinars.