Malnoms de Xàbia.

Els malnoms de la gent de Xàbia tenen com a referència un munt de realitats diferents. Pel que fa al poble alguns “veïns” ens anomenen desculats. Quant a les persones tenim els que fan referència a oficis ja desapareguts com: esbarder: feia les escardes de les someres, portaler: s’hi trobava a la porta de les muralles.A Xàbia n’hi havia dues, torrero: el que cuidava de les torres, n’hi havia tres, remendo: el que sorsia els cabassos, sarnatxo: algú que feia el sarnatxo (cabasset d’espart dels mariners ), prom:el que mesurava les terres. Referent al caràcter trobem: cabut, kikobola: perquè contava mentides. Pel físic: descapotable: un mestre que era calb, figura: molt guapa, mitja mànega :no portava la mànega sencera. Per toponímia: poblero: venien del Poble Nou, corralí: tenia un corral molt menut i es pensava que era un mas, la barranca: tenia barrancs. Per antroponímia: milda: diminutiu d’Hermenegilda, cabrerot: augmentatiu de Cabrera, creuetes: de Creus. També hi ha les anècdotes: calderotes del sis: va ser l’únic alcalde que va vendre les seues terres per a pagar els impostos del poble, mitja fava: malnom atribuït als del Poble Nou, deien que eren molt gasius, aleshores sols plantaven mitja fava, noi: va vindre de Barcelona i deia “noi” en compte de “xiquet”. Després va posar el bar El Noy, petorrí: quan anava al camp agafava petorrí per tirar-lo al foc,  ,xiulit: perquè xiulava molt. També existeix un cas històric, la criminala: perquè va matar el seu fillastre.