Ubicació:
En les llegendes i les faules de tots els Pirineus apareix una bèstia imaginària coneguda com a tamarro. En moltes d’aquestes zones la llegenda s’ha convertit en una festa: s’explica als visitants la broma que aquesta feristela s’ha de caçar de nit i en grup i se’ls atorga el paper de caçadors. De nit, els caçadors novells i el jovent de la zona surten per camps i boscos armats amb bastons, pedres (que fan picar com a reclam) i sacs per agafar la presa. L’expedició acostuma a acabar amb els visitants remullats: o bé perquè els fan passar per sota un arbre i els llancen galledes d’aigua o bé perquè els diuen que es quedin camuflats en un canal esperant poder sorprendre la presa i mentrestant els altres n’obren la clau de pas, això si les víctimes no es passen tota la nit corrent amunt i avall. Aquí, el nom d’aquesta bèstia ha servit per batejar tant una de les pistes de l’estació Pas de la Casa-Grau Roig com una competició popular d’esquí alpí, l’Espot Tamarro Race.
Un animal que, en canvi, sí que han vist (i tastat) tots els andorrans és la truita. Segons un dels fundadors d’aquesta població, a l’estany de la Fontnegra no hi va haver truites fins que un camió que en transportava des de Noruega va quedar bloquejat al Pas de la Casa per una tempesta de neu. Aleshores, un pescador del poble va acollir el camioner i, aquest, com a agraïment, li va regalar una caixa de truites petites que va llançar al llac.
I vet aquí una última llegenda. En el vessant sobre el riu Arieja, la Solana és, tal com el nom indica, un pasturatge assolellat que va des del Pas de la Casa fins a prop de l’Hospitalet. Aquest lloc pertanyia a la vila francesa de Merenç , i durant una terrible epidèmia que hi va haver només en va quedar viu un sol habitant. Conten que aquest, fruit del seu caprici, va voler canviar els pasturatges de la solana per poder-hi tenir un cavall tot blanc, la seva gran il·lusió.
