Ubicació:
A Estamariu, les bruixes hi fan el niu. Es creia que aquestes vivien a la cova de les Encantades.
Hi ha diferents llegendes sobre l’església de Sant Vicenç. Ja fa anys es deia que l’església, de fet, era un monestir. Ningú ho podia saber, perquè l’església era a terra, però en fer-ne la restauració es va poder comprovar que no. També es deia que hi havia un túnel que anava des de l’església al torrent Tremolet, i que l’utilitzaven els monjos per anar a buscar aigua. La restauració de l’església va poder provar que això tampoc era cert. També es deia que hi havia un tresor enterrat. De fet, el tresor hi era, però no hi estava enterrat. Un pastor, veient les feines de restauració del temple, es va adonar que el tresor era a les parets. Entre aquells fets que no se saben ben bé si són llegenda o realitat, s’hi comptava el que diu que el formador en l’art de la guerra de Jaume I el Conqueridor era d’Estamariu, i que, més concretament, era Lluís d’Estamariu.
Lluís Racionero n’escriu un llibre i hi ha documentació històrica que verifica aquest fet. Segons els padrins, hi havia un capellà que feia màgia amb una llum i que, a causa d’aquest fet va matar els dos joves més valents del poble. La màgia consistia a fer creure que els plats caiguessin dels escudellers sense moure’ls. Un veí va anar a denunciar-lo al bisbe i aquest va escriure que si el capellà no parava de fer màgia prendria represàlies. Un bon dia, però, el capellà va dir a la mainada que jugava al carrer que entrés a la rectoria per aprendre la doctrina. Uns quants hi van entrar però d’altres no, i el capellà els va sentenciar: “Els que escapen de la llei de Déu, Déu els donarà el càstig que mereixen.” Al cap de dos mesos els dos joves més valents del poble que no van entrar a l’església van morir. Els veïns del poble van acabar fent fora el capellà.
A Roca Corba hi ha una petjada d’ós marcada a la roca. Es diu que, en temps antic, algú hi va trobar un tresor amagat.
Un familiar de Cal Matró era molt fumador. Un dia va anar a Andorra a buscar tabac. Quan tornava cap al poble se li van presentar set llops i sort en va tenir, de poder refugiar-se al cortal del pastor de Cal Estebareny a Arcavell. Va resguardar-s’hi fins a les nou del matí i, en sortir-ne, va veure com si pel cortal hagués passat un batalló. D’aquesta manera, però, ell va poder salvar la vida.
