Ubicació:
El Solà d’Andorra la Vella, a la canal de Pedra Plana, funciona com a torrent en èpoques de pluja i s’hi formen allaus de neu a l’hivern. Tot el material que va baixant per la canal s’acumula i ha acabat formant la tartera de la Pica. Així doncs, la formació de les tarteres té una explicació natural, però hi ha a qui li agrada envoltar aquest fet d’un xic més d’imaginació: Es diu que si al Pirineu hi ha tarteres és gràcies als menairons (o minairons), uns éssers molt petits que habiten a la zona. Els amos els surten a buscar la nit de Sant Joan i, un cop els atrapen, els guarden en un canut d’agulles. Cada cop que se’ls allibera, ells salten i corren mentre pregunten: “Què farem? Què direm?” I fan qualsevol cosa que se’ls mani, i de seguida, per feixuga que sigui. Però si mai se’ls deixa anar per error i no se’ls encomana cap tasca, són capaços de matar el seu amo. És per això que quan alguna vegada un mosso tafaner obria el canut d’agulles del seu amo i en veia sortir menairons, s’apressava a entretenir-los amb qualsevol fotesa, no fos cas que li toqués el rebre. En casos com aquest, una de les feines recurrents encomandes era arreplegar rocs i amuntegar-los en alguna banda, i és així com diuen que es van formar les tarteres d’Andorra i de la resta del Pirineu.
Però la llegenda que ha fet més fortuna entre els andorrans és, segurament, la que explica que l’emperador Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixement a l’ajuda que els seus habitants li van prestar en la lluita contra els sarraïns.
