Ubicació:
Temps era temps, la ciutat de Sant Feliu que tots coneixem llavors era plena d'aquells éssers que potser ara ens espantarien. Alguns convivien amb els humans en pau, i fins i tot els ajudaven; però d'altres, eren ben temuts. Era el cas del monstre que tots coneixen com el Drac de Sant Feliu. El seu cau era en una de les coves més aterridores de la muntanya de Santa Creu.
La nostra historia comença a la tardor. La bella donzella Violant de Bar caminava pels carrers de la ciutat amb la seva dama de companyia i dos vilatans, en Llorenç i la Mercè, que l'acollien en el seu mas situat on ara trobem Can Ricart. La jove donzella, escollida pel rei Joan com a futura esposa i reina de Catalunya i Aragó, feia nit a la vila en el seu camí cap a Barcelona, on s'havien de celebrar les esperades noces.
Violant contemplava la ciutat quan els seus ulls es fixaren en els d'un jove cavaller. Home amable i respectat per tothom que duia per nom Guillem d'Olorda i era senyor de la Torre Abadal. La bellesa de la futura reina l'havia sorprès tant, que va quedar del tot quiet i indefens davant la seva mirada. L'encís es trencà amb un somrís d'ella; somriure que ràpidament amagà amb el gest de la mà. Però diu la llegenda que, aquella mateixa tarda, una dona del poble, a qui tothom anomenava Dama Mamelluda, va ser sorpresa pel Drac mentre agafava rovellons al bosc.
-Mm! Sembla que he trobat sopar per aquesta nit, i penso que quedaré ben tip!
La vella dona, temerosa de perdre allà la vida, va respondre eixerida:
-Potser sí, que ben tip quedaries, però no creguis que la meva carn seria tan gustosa com la de la jove Violant que avui fa nit a la vila.
El Drac, meravellat per la descripció que en va fer, va deixar-la en llibertat i aixecà el vol cap a la ciutat. Era ja de nit quan va arribar, i ho va fer cridant i renegant:
-On és aquesta donzella anomenada Violant de Bar? Doncs si tanta és la seva bellesa, millor serà el seu gust entre les meves dents!
Ella se l'escoltava des de la finestra i, en sentir que el monstre destruiria el poble si no apareixia, va voler entregar-s'hi. Però després de quedar en llibertat, la Dama Mamelluda havia anat corrents fins a la Torre Abadal, per avisar el cavaller Guillem del perill.Aquest va arribar a la vila, armat amb la seva millor espasa i el seu lluent escut.
-Atura't, monstre! Doncs si vols aquesta donzella, abans hauràs de tastar la meva espasa! -digué el valent cavaller.
Els ulls del Drac van encendre's en sentir-ho i donà mitja volta per enfrontar-s'hi. La llarga lluita els va fer travessar tota la vila. Quan tot just despuntava el nou dia, Violant va sentir-los i va córrer cap al lloc del combat, deixant escapar un esglai en veure Guillem en perill. Fou llavors quan la forta llum del sol reflectí la seva imatge en l'escut de Guillem i el Drac contempla així la seva bellesa per primer cop, caient en el mateix encís en què abans ho havia fet el cavaller. Guillem aprofità i va clavar-li l'espasa al bell mig del cor. Mort el Drac, la gent del poble va sortir al carrer per celebrar-ho. Ho feren amb una gran festa i aviat començaren els balls amb música de gralles i timbals. Tothom, però, va fer una rotllana deixant el centre de la plaça al cavaller Guillem i a la futura reina Violant, perquè encetessin la primera dansa. El ball començà i tots dos donaren voltes i voltes, i deien -els que ho van veure- que encara n'estarien donant si algú no els hagués aturat. I de fet mai es van aturar. Va ser una festa tan inoblidable, que els vilatans van decidir repertir-la un cop a l'any com a Festa Major.
I és quan celebrem aquesta Festa que tots ells, el Drac, Guillem i Violant, reviuen i ens fan reviure la seva historia. És en aquests dies de Festa quan correm davant del foc del Drac o mirem ballar els gegants i capgrossos. Per què no creureu que tot això sols és un conte, oi?
